Pòsters GERC 2018

TREBALLS PRESENTATS AL GERC 2018

ABSTRACTS PÒSTERS I COMUNICACIONS ORALS

1-Pòster:

COMPARACIÓ DE DOS OSCIL·LÒMETRES AUTOMÀTICS I EL MÈTODE TRADICIONAL AMB SONDA DOPPLER EN LA DETERMINACIÓ DE L’ ÍNDEX TURMELL BRAÇ (ITB)
Rebeca Raya(1), Nuria Martínez(1), Fernando Cayuelas(1), Guillem Pera(2), Yolanda García (1) 

1EAP Parets del Vallès. 2 Unitat de Suport a la Recerca Metropolitana Nord, Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primaria Jordi Gol (IDIAP Jordi Gol) 

PROPÒSIT DE L’ESTUDI: La malaltia arterial perifèrica (MAP) pot afectar al 15-20% de la població de més 70 anys, aquesta prevalença pot ser major si es tenen en compte aquells pacients en que la malaltia és asimptomàtica. La MAP afecta a la disminució de la qualitat de vida i té relació directa amb l’augment de la morbimorbilitat cardiovascular. La seva detecció és important, per establir mesures preventives de forma precoç. 

L’índex turmell braç (ITB) es considerat el mètode no invasiu que presenta major rendiment pel diagnòstic. Es tracta d’un mètode senzill i de gran fiabilitat, tot i així el temps perllongat que precisa per la seva realització, així com la necessitat d’experiència per part dels professionals que ho realitzant, ha dificultat la seva implantació de forma sistemàtica a l’Atenció Primària (AP). 

Per tal de superar aquestes dificultats diversos estudis han comparat dispositius automàtics amb el mètode tradicional mitjançant sonda Doppler, tot i així, els resultats publicats són variables. Per tal d’aportar una major evidencia sobre aquest tema, l’objectiu del nostre estudi va ser establir el grau de concordança en la mesura de l’ITB entre el mètode tradicional i dos mètodes automàtics (WatcBP Office TWIN200ABI i MESI ABPIMDD). 

MATERIAL I MÈTODES: Estudi observacional descriptiu en un centre d’AP del Vallès Oriental, entre juliol- octubre de 2017. Es van incloure 202 pacients entre 50 i 79 anys. La mesura es va realitzar en el següent ordre, per dos infermers experimentats en la tècnica: mètode tradicional, mètode automàtic WatcBP Office TWIN200ABI i mètode automàtic MESI ABPIMD. Es va registrar el temps i les incidències durant el procediment. 

RESULTATS: L’índex de correlació intraclase, amb un interval de confiança del 95%, va ser baix entre el mètode tradicional i els dos mètodes automàtics ( WatchBP –Doppler 0,28 (-0,07-0,55); Mesi-Doppler 0,24 (-0.09-0,52).Va haver-hi una sobreestimació en els valors de l’ITB per part dels mètodes automàtics, el que provoca una disminució del diagnòstic de MAP i un augment del diagnòstic de calcificació amb aquests aparells. 

DISCUSSIÓ: En la bibliografia existeixen resultats variables, sent les poblacions i els aparells automàtics diferents, Ma jing (1) et al en un estudi en 328 diabètics troben una correlació elevada amb l’oscil·lòmetre automàtic OMRON BP-203 RPEIII (p=0.930 cama dreta, p=0.727 cama esquerra), en canvi al nostre país, Fores et Al (2013) (2) van trobar una concordança dolenta en una mostra de 99 pacients majors de 55 anys. La recollida de les incidències va mostrar dificultat per part dels mètodes automàtics a l’hora de detectar pressions baixes o fer mesures en població obesa. 

CONCLUSIÓ: En general, no és comparable l’ús dels mètodes tradicionals amb els mètodes automàtics. 

1. Ma J, Liu M, Dawei C, Chun W, Guanjian L, Xingwu R. The validity and Reliability between Automated Oscillometric Measurement of Ankle- Brachial Index and Standard Measurement by Eco-doppler in Diabetic Patients with or without Diabetic foot.J Endocrinol (China). 2017; 2017:1-6.

2. Forés R, Alzamora MT, Pera G, Torán P, Urrea M, Heras A. Concordancia entre 3 métodos de medición del índice tobillo-brazo para el diagnóstico de arteriopatía periférica. Medclin (Barc). 2014; 143(8):335-340.

2-Pòster: 

D’ALIMENTACIÓ SALUDABLE A TRAVÉS DELS SENTITS 

Calonge Vallejo, Ana R.; Argón Pérez M. Isabel ; Fernàndez Gómez, Cristina; González Castillo, Sara; Redorta Galán,Ana M; Terricabras Pujol, Sílvia 

Palero Cadirat, Olga; Sanjuán Trujillo, Antonia; Fontanals Suárez, Angelina; Martínez Vacchiano, Eugenia;Méndez Blanco, Marisol; Pardo Casado, Agustín.

• La obesitat infantil és un problema en creixement que augmenta la morbi-mortalitat en l’edat adulta.

La infància és el moment idoni per educar en hàbits de vida saludables.

• Els objectius del nostre estudi:

• Educar en hàbits alimentaris saludables
• Detectar mancances alimentàries i hàbits erronis
• Identificar els diferents grups d’aliments i l’efecte beneficiós que tenen dins l’organisme 
• Avaluar el taller com a nova metodologia de treball a les escoles 
• Informar a la comunitat a través dels mitjans de comunicació de la comarca 

• 25 professionals de la salut van impartir 30 sessions educatives a 10 escoles de Les Franqueses i Canovelles, treballant amb un total de 583 nens i 26 professors.

Es van realitzar activitats amb material didàctic i aliments frescos on vam treballar l’alimentació a través dels sentits ( audiovisuals, caixes de colors, joguines )

• Resultats: 

• més del 90% dels nens van gaudir de l’activitat, van aprendre coses i repetirien el taller. 
• més del 90% dels professors van fer una valoració positiva de l’activitat envers metodologia, materials i consecució d’objectius; i recomanarien el taller pels continguts i la dinàmica diferent i divertida.

• Impacte de la difusió: 

• 6191 espectadors en VOTV
• 1289 oients Ràdio Granollers
• Premsa escrita i digital

• Conclusions:

• Experiència positiva 
• Detecció de problemes per futures intervencions 
• Creació d’un nova metodologia de treball a les escoles
• Formació d’una xarxa de col·laboració i difusió interdisciplinar 

3-Pòster:

ESTEM FENT RETINOGRAFIES A PACIENTS QUE JA FAN SEGUIMENT A OFTALMOLOGIA DE L’HGG?

Sara González  Castillo. DUI. EAP Granollers Nord. ICS. Granollers. Barcelona.

Ana Belen Collado Vicho. DUI. EAP Granollers Nord. ICS. Granollers. Barcelona.

Gloria Anton Lloreda. MF. EAP Granollers Nord. ICS. Granollers. Barcelona.

Olga Palero Cadirat. MF i referent de Qualitat. EAP Granollers Nord-Oest. ICS. Granollers. Barcelona.

Mireia Gibrat Pineda. MF i líder clínic medicina. EAP Granollers Nord-Oest. ICS. Granollers. Barcelona

M Eugenia Martínez Vacchiano. DUI. EAP Granollers Nord. ICS. Granollers. Barcelona. 

PROPÒSIT DE L’ESTUDI: Conèixer el percentatge de pacients amb DM tipus2 de l’EAP Granollers Nord, que durant els anys 2016-2017 s’han fet una retinografia i ja estaven fent seguiment a l’oftalmòleg de l’HGG de forma periòdica durant els 2 anys previs a la realització de la retinografia. 

MATERIAL I MÈTODE: estudi descriptiu, observacional, retrospectiu.

Criteris d’inclusió: 

• Tots els pacients diagnosticat de DM tipus 2 als que se li ha realitzat la retinografia entre las dates 01/01/2016 – 31/12/2017 i que siguin adscrits a l’EAP Granollers Nord.

Criteris d’exclusió:

• Pacients que, tot i tenir un resultat de fons d’ull en les dates indicades, no s’han fet la retinografia amb la nostra CNM (Càmera No Midiàtrica).

Mostra poblacional: 714 pacients. 

Mètode de recollida de dades:  s’ha tret llistat de la base de dades DbsForm del programa informàtic ECAP de tots els pacients del CAP Les Franqueses i del CAP Corrò amb el problema de salut DM tipus 2 i la variable fons d’ull.

Al nostre ABS tenim un metge que fa tots els informes de les retinografies fetes i el penja a l’apartat “pacients-informes clínics” del programa informàtic ECAP.

S’han exclòs els pacients que no tenien fet aquest informe clínic, ja que son pacients que no s’han fet la retinografia amb la nostra CNM. 

Finalment, a l’apartat “pacients-Capitatiu Vallès Oriental” consultem si fan seguiment a oftalmologia de l’HGG de forma periòdica durant els 2 anys previs a la realització de la retinografia.

CONCLUSIONS:  a l’EAP Granollers Nord durant els anys 2016-2017 va haver 1.001 pacients amb DM tipus 2 amb un resultat a la variable “fons d’ull”, dels quals s’han fet la retinografia amb la nostra CNM 714 pacients. D’aquests, 108 pacients (el 15,12% ) ja feien seguiment a oftalmologia de l'HGG durant els 2 anys previs a la realització de la retinografia i, per tant, no calia demanar aquesta prova.

És un percentatge prou significatiu que indica que estem duplicant proves diagnòstiques, amb la despesa sanitària que això comporta. Per tant cal preguntar als pacients abans de demanar la retinografia, si fan seguiment amb oftalmologia de l'HGG o privat i si a la última visita li van fer els fons d'ull. En el cas de l'HGG podem confirmar la seva resposta revisant el Capitatiu abans de demanar la retinografia. 

4-Pòster: 

ES DERIVEN MOLTS PACIENTS AMB DM TIPUS 2 A OFTALMOLOGIA NOMÉS PER DILATAR LA PUPIL·LA?

Sara González  Castillo. DUI. EAP Granollers Nord. ICS. Granollers. Barcelona.

Ana Belen Collado Vicho. DUI. EAP Granollers Nord. ICS. Granollers. Barcelona.

Gloria Anton Lloreda. MF. EAP Granollers Nord. ICS. Granollers. Barcelona.

Olga Palero Cadirat. MF i referent de Qualitat. EAP Granollers Nord-Oest. ICS. Granollers. Barcelona.

Mireia Gibrat Pineda. MF i líder clínic medicina. EAP Granollers Nord-Oest. ICS. Granollers. Barcelona

M Eugenia Martínez Vacchiano. DUI. EAP Granollers Nord. ICS. Granollers. Barcelona. 

PROPÒSIT DE L’ESTUDI:

Objectiu primari: Conèixer el percentatge de pacients amb DM tipus 2, que durant els anys 2016-2017 a l’EAP Granollers Nord es van fer la retinografia amb la CNM (Càmera No Midiàtrica), candidats a dilatació de pupil·la, que s’han derivat a oftalmologia només per dilatar.

Objectiu secundari: Conèixer el percentatge de pacients en els que el resultat de la retinografia era: “normal”, “retinopatia” i “no valorable per possible cataracta”.

MATERIAL I MÈTODE: estudi descriptiu, observacional, retrospectiu.

Criteris d’inclusió: 

• Tots els pacients diagnosticat de DM tipus 2 als que se li ha realitzat la retinografia entre las dates 01/01/2016 – 31/12/2017 i que siguin adscrits a l’EAP Granollers Nord.

Criteris d’exclusió: 

• Pacients que, tot i tenir un resultat de fons d’ull en les dates indicades, no s’han fet la retinografia amb la nostra CNM.

Mostra poblacional: 714 pacients. 

Mètode de recollida de dades:  s’ha tret llistat de la base de dades DbsForm del programa informàtic ECAP de tots els pacients del CAP Les Franqueses i del CAP Corrò amb el problema de salut “DM tipus 2” i la variable “fons d’ull”.

A l’EAP Granollers Nord hi ha un metge que fa tots els informes de les retinografies fetes i el penja a l’apartat “pacients-informes clínics” del programa informàtic ECAP amb els següents possibles resultats: “fons d’ull normal”, “retinopatia diabètica”, “fons d’ull no valorable per possible cataracta” i “fons d’ull no valorable”. Aquest últims serien els pacients candidats a dilatació de pupil·la.

S’han exclòs els pacients que no tenien fet aquest informe clínic, ja que son pacients que no s’han fet la retinografia amb la nostra CNM. 

CONCLUSIONS:  a l’EAP Granollers Nord durant els anys 2016-2017 va haver 1.001 pacients amb DM tipus 2 amb un resultat a la variable “fons d’ull”, dels quals s’han fet la retinografia amb la nostra CNM 714 pacients. D’aquests, els resultats de les retinografies que consta a l’informe clínic és: 

• Normal: 560 pacients (78,43 %).
• Retinopatia Diabètica: 53 pacients (7,42%).
• No valorable: 79 pacients (11,06%).
• No valorable per possible cataracta: 22 pacients (3,08 %).

Van ser candidats a dilatació de pupil·la 79 pacients (11,06%) a l’EAP Granollers Nord durant els anys 2016-2017, els quals s’han derivat a oftalmologia de l’HGG només per dilatar. Això suposa una despesa sanitària important en primeres visites a oftalmologia, que es podria haver estalviat si s’hagués dilatat la pupil·la quan es van realitzar la retinografia. 

5-Pòster: 

QUINA ÉS LA EFICACIA D’UN Taller motivacional per AJUDAR A DEIXAR DE FUMAR?

Sara González  Castillo. DUI. EAP Granollers Nord. ICS. Granollers. Barcelona.

Gemma Simon Garcia. DUI. EAP Granollers Nord. ICS. Granollers. Barcelona.

Verónica Méndez Vecino. MF. EAP Granollers Oest. ICS. Granollers. Barcelona.

Victoria Garcia Girado. TCAI. EAP Granollers Nord. ICS. Granollers. Barcelona.

PROPÒSIT DE L’ESTUDI: Conèixer l’eficàcia d’un taller motivacional anomenat “Taller motivacional per avançar en el procés de canvi en la deshabituació del tabac” realitzat a l’EAP Granollers Nord-Oest durant el mes de maig de 2017.

MATERIAL I MÈTODE: Estudi Analític Quasi experimental (Assaig abans-desprès). 

És un estudi longitudinal, prospectiu en el que participen pacients fumadors en fase contemplativa, als que, de forma aleatòria i voluntària, se’ls ha ofert, des de les consultes de Medicina General i Infermeria dels CAPS Canovelles, Les Franqueses i Corrò, la possibilitat de participar en una activitat grupal que els ajudés a prendre la decisió de deixar de fumar.

Aquesta activitat grupal té com a objectius:

• Ajudar als pacients a prendre la decisió de deixar de fumar i que puguin passar a la fase de preparació i/o acció (model de canvi de Prochaska) al mes de la intervenció.
• Proporcionar eines, estratègies i coneixements que els ajudin a prendre la decisió de deixar de fumar.

Es van fer dues sessions en dos setmanes amb una durada de 1h30’.

Criteris d’inclusió: fumadors en fase contemplativa, que es plantegen deixar de fumar però encara no s'han decidit.

Criteris d’exclusió:

   -Fumadors en fase precontemplativa.

   -Malaltia psiquiàtrica descompensada.

   -Associació a altres addiccions.

Mostra poblacional: 12 pacients adscrits a l’EAP Granollers Nord-Oest.

Mètode de recogida de dades: 

• Qüestionari  amb el model de canvi de Prochaska, on els pacients han d’especificar en quina fase del procés de canvi es troben. Es passa per escrit a la primera sessió i telefònicament al mes de la intervenció.
• Coneixements: es passa un qüestionari amb 5 preguntes tipus test amb 2 ó 3

respostes alternatives relacionades amb el tabac i la seva deshabituació. Es passa per escrit a la primera sessió i es torna a passar el mateix qüestionari a la última sessió. 

CONCLUSIONS: 

• El 40 % dels assistents, al mes de la intervenció ha passat a la fase d’acció, es a dir, han deixat de fumar.
• El 50% dels assistents han millorat coneixements al qüestionari de coneixements postintervenció.

Es demostra, per tant, l’eficàcia del taller motivacional per avançar en el procés de canvi en la deshabituació del tabac.

6-Pòster:

EQUILIBRIO Y MIEDO A CAER EN LOS PACIENTES MAYORES CON FACTORES DE RIESGO CARDIOVASCULAR: HIPERTENSIÓN ARTERIAL, DIABETES MELLITUS Y DISLIPEMIA

Susana Erazo (EAP Cardedeu), Pilar Montero Alia (EAP La Riera), Tomás López Jiménez(USR), Eulalia Borrell Thió (EAP Sant Roc), Mercè Jiménez González (EAP La Riera), Pera Torán Monserrat (USR)

Propósito del estudio: conocer el equilibrio, el miedo a caer y el número de caídas de los pacientes mayores con Hipertensión arterial (HTA), Diabetes mellitus (DM) y Dislipemia (DLP).

Material y Métodos: estudio descriptivo transversal. Se han analizado 1037 pacientes de más de 70 años con capacidad de deambulación autónoma (con o sin ayuda técnica) de cinco centros de salud, de los cuales 812 presentaron algún o algunos diagnósticos (HTA, DM y DLP) considerados como factor de riesgo cardiovascular (FRCV).

Criterios de exclusión: Pfeifer ≥ 5, domiciliarios, paliativos y pacientes que hubiesen realizado rehabilitación de la marcha en el último año. 

El reclutamiento se realizó mediante llamadas telefónicas de listados de pacientes seleccionados por la edad.

Variables: 

• Equilibrio evaluado con el test de Tinetti (valoración que va de 0 a 16 para el equilibrio, de 0 a 12 para la marcha y de 0 a 28 de valoración total, donde puntuaciones altas indican mejor equilibrio y marcha), test Unipodal (capacidad de mantenerse derecho sobre un pie durante 5 segundos) y el porcentaje de equilibrio de la consola Wii de Nintendo (valorado de 0 a 100 puntos, puntuaciones altas indican mejor equilibrio).
• Miedo a caer evaluado con el test FES-I abreviado (valoración de 7 a 28 puntos donde puntuaciones bajas indican menos miedo a caerse)
• Capacidad funcional evaluada a través del test Lawton y Brodi (valoración de 0= dependencia total a  8 = máxima autonomía)
• Caídas el año previo a la inclusión en el estudio (si/no)
• Consumo de medicamentos (anticoagulante, antiagregates, antihipertensivos, hipolipemiantes, insulina y antidiabéticos orales)

Se comparan los resultados de las variables de ambos grupos (FRCV/resto de la población de su misma edad.

Resultados: Presentados comparando Grupo FRCV/resto: sexo 61%/56% mujeres, edad media 76/75 años, IMC medio 29/27, capacidad funcional (test de Lawton y Brodi) autónomos 78%/86% (mujeres 75%/84% autónomas y hombres 83%/88% autónomos), equilibrio calculado por la consola Wii de Nintendo 61%/55%, valoración de equilibrio y la marcha mediante el test de Tinetti (equilibrio 15/15, marcha 11/11, total 26/26), valoración de equilibrio mediante test unipodal: si es capaz 78%/85%, ayuda técnica para deambular 14%/5% (p<0,001), miedo a caerse evaluado con el FES-I abreviado media 9,4/8,4 (p<0,001). Porcentaje de caídas presentadas en los doce meses previos a la inclusión 33%/28%. Consumo medicamentos: anticoagulante 8%7% (p<0,001), antiagregantes 26%/9% (p<0,001), antihipertensivos 76%/4% (p<0,001), hipolipemiantes 53%/3% (p<0,001), antidiabéticos orales 21%/0% (p<0,001), insulina 6%/0,5% (p <0,001). 

Conclusiones y discusión: Ambos grupos tienen niveles aceptables de equilibrio, pero presentan un porcentaje de caídas importante en los 12 meses previos, sin diferencias estadísticamente significativas entre los que tienen FRCV con el resto de la población de su misma edad. El miedo a caer es bajo en ambos grupos, aunque significativamente mayor en los pacientes con FRCV. La población con FRCV necesita ayuda técnica en mayor porcentaje que el resto de la población. El consumo de medicamentos fue lo esperado y está en relación con las patologías presentadas.

7-Pòster

QUÈ FEM AMB ELS PACIENTS AMB INSUFICIÈNCIA CARDÍACA? DIFERÈNCIES AMB EL MANEIG HOSPITALARI

Raquel Garcia Garcia¹, Núria Ventura Camp¹, Laia Morente Palmero¹, Carme Pérez Centellas¹. 

¹Especialista en Medicina Familiar i Comunitària. CAP Montmeló

La insuficiència cardíaca (IC) representa un important problema de salut pública en els països desenvolupats, i està associat a una alta morbimortalitat. Diferents estudis han descrit diferències del perfil del pacients en funció d’on són atesos (tractament i recursos). S’ha descrit que els pacients en seguiment per serveis de cardiologia eren més joves, majoritàriament homes i amb fracció d’ejecció deprimida, mentre que el perfil dels pacients atesos en atenció primària (AP) eren més grans i majoritàriament dones.

Objectiu: Analitzar la població amb IC atesa CAP Montmeló durant el període de març 2017 al març 2018.

Material i mètodes: Estudi descriptiu, transversal. Població d’estudi: pacients amb IC a data de març 2018 (codi CIE-10 I50) atesos al CAP de Montmeló. Es van excloure els pacients exitus defuncions i els pacients amb  seguiment Mútua privada exclusiva. N=74.

Variables: demogràfiques, antecedents patològics (cardiopatia isquèmica, malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), bloqueig auriculoventricular (BAV), fibril·lació auricular (FA), malaltia renal crònica (MRC) avançada (filtrat glomerular <30), anèmia, pacient crònic complex o amb malaltia crònica avançada (PCC o MACA), factors de risc cardiovasculars, tractament farmacològic per IC, nombre de visites d’urgències amb diagnòstic d’IC entre les 3 principals causes en el darrer any. S’analitzarà el seguiment realitzat en funció si es fa per part d’atenció primària (AP), gestora de casos, cardiologia i/o hospital de dia geriàtric. Les proves clíniques realitzades (analítica amb funció renal i ionograma i electrocardiograma) en el darrer any, a més de radiografia de tòrax (rx) i ecocardiografia amb presència de fracció d’ejecció del ventricle esquerre (FEVE) disminuïda de menys de 50 i classe funcional d’IC amb l’escala NYHA.

Mètodes de recollida: revisió de la història clínica informatitzada (ECAP) i història clínica compartida de Catalunya.

Anàlisi: anàlisi descriptiu univariable, i anàlisi bivariat  dels factors de risc, comorbilitats, tractament, seguiment i proves clíniques en funció de si els pacients són atesos a l’AP o l’atenció especialitzada (Chi quadrada). Per analitzar la distribució de l’edat segons són atesos els pacients, es realitzarà test d’ANOVA.

Resultats La mitjana d’edat dels pacient amb IC va ser de 79,1 anys amb una DE de 10,6 on les dones representaven el 62,1% de la població.  Els factors de risc més prevalents van ser la hipertensió 81,1%. Tan sols el 29,73% de la població presentava l’antecedent de cardiopatia isquèmica així com la FEVE deprimida estava present en el 36,5% dels pacients. L’arítmia cardíaca per fibril·lació auricular va ser la comorbiditat més freqüent 54%. En relació al tractament rebut el 71,6% presentaven prescrits IECAS/ARAII i el 70,3% diürètics de nansa. Els betabloquejants eren prescrits en un 52,7% i la ibravadina en un 2,7% dels casos. Respecte a on realitzaven el seguiment clínic el 32,4% feien el seguiment per cardiologia i el 8% per part de l’Hospital de dia de Geriàtric. El 56,7% dels casos estan dins del programa de pacient crònic complex,  sent els MACA el 6,76% dels casos.

Al realitzar la comparativa dels pacients amb insuficiència cardíaca en funció d’on fan el seguiment si a l’atenció primària en exclusiva o amb el servei de cardiologia s’observa: l’ edat mitjana dels pacients que es controlen a l’atenció primària és de 82,2 anys (9,6 DE) respecte el 72,8 anys (10DE) dels pacients controlats per cardiòleg; respecte al gènere tan sols el  23,9% de la mostra de pacients que segueixen els cardiòlegs són dones; en l’àmbit del tipus d’insuficiència cardíaca es detecten diferències, observant que el 66,7% dels pacients que fan seguiment amb el cardiòleg presenten IC amb FE deprimida; en relació NYHA  el estadis avançats III-IV el 46% mantenen seguiment exclusiu al CAP mentre que el 12% fa seguiment amb cardiologia i el 4% amb hospital de dia geriàtric; respecte a la comorbiditat,  l’anèmia és més freqüents en els pacients atesos a AP; en relació al tractament rebut tan sols s’observen diferències respecte l’ibravadina a favor del grup que fa seguiment per cardiologia i per diürètics i ferroteràpia pels pacients que fa seguiment exclusiu per AP; en el marc dels PCC o MACA principalment realitzen seguiment a l’ AP.

No s’observen diferències  pel que fa als ingressos hospitalaris en el darrer any en funció d’on es realitza el seguiment.

Conclusions: Els pacients amb insuficiència cardíaca tenen com a principal factor de risc la HTA, dislipèmia i obesitat. El 63,7% dels casos presenta FEVE conservada i presenten NYHA de grau II en el 50% dels casos. La comorbiditat més freqüent és FA. EL principal tractament prescrit van ser els IECAS/ARAII i diürètics de nansa. La majoria de pacients en el moment de diagnòstic  presenten ecocardiografia, rx feta i AS i ECG anual.

El perfil de pacients que realitzen seguiment per part de cardiologia són homes d’edat més jove amb  FEVE deprimida, mentre que a l’AP són dones d’edat més avançada amb FEVE normal 

8-Pòster:

SITUACIÓ DE LA HIPERCOLESTEROLEMIA FAMILIAR AL VALLÉS ORIENTAL

C.Andres², I Ramos²  E.Sánchez Pujol¹, M.Vila¹, E.Llargués¹,  ¹ Metge adjunt de la Unitat de Risc Cardiovascular de la Fundació Privada Hospital Asil Granollers. ² Metge Resident de Medicina Familiar i Comunitaria de la FHAG.

Introducció: La hipercolesterolemia Familiar Heterocigota (HFHe) afecta aproximadament a 1/200 habitants caucàsics a Catalunya (1). Els diferents estudis i grups internacionals ens indiquen que està clarament infradiagnosticada e infratractada (2). És un trastorn genètic autosòmic dominant,  amb nivells de colesterol anormalment elevats des de el naixement, sent la causa més freqüent de malaltia cardiovascular prematura, per tant els pacients afectes han de ser considerats d’alt risc cardiovascular (5). S’ha demostrat que un diagnòstic precoç i tractament continuat pot disminuir aquest risc cardiovascular fins a ser similar a la població general (6). D’aquí la importància de diagnosticar als pacients de forma precoç e iniciar i mantenir tractament per aconseguir objectius terapèutics.

Objectiu: Descriure la situació dels pacients diagnosticats de HFHe del Vallés Oriental, la proporció de pacients diagnosticats respecte als esperables i valorar tractament i assoliment d’objectius marcats. Objectius terapèutics (LDL <70 si prevenció secundària, LDL <100 si prevenció primària, i LDL <115 si edat <21 anys sense altres FRCV). Valorar la proporció d’estudis genètics realitzats des de l’inici del registre de HFHe de la Generalitat de Catalunya  (GenCat) fins ara.

Material i mètodes: Recopilació de tots els pacients diagnosticats de HFHe de la comarca i registrats al registre català de HFHe. Es dissenya un full específic per la recollida d’informació, revisant les històries clíniques de l’Hospital de Granollers i la Història Clínica Compartida de Catalunya. 

Resultats: Tenim registrats 132 pacients en el registre GenCat de HFHe, s’han perdut 8 pacients, dos per exitus i 6 per no acudir a nous controls post diagnòstics (per desplaçaments fora de Catalunya, absència de seguiment o possible canvi a la medicina privada), per tant hem pogut recuperar dades de 124 pacients.

Dels 132 pacients registrats tenim 21 (15%) amb diagnòstic genètic positiu, els 111 restants estàn diagnosticats per criteris fenotípics (MedPed)(3).

La població del Vallés Oriental es de 403.259 persones (4), per tant els 132 pacients registrats representa un 0’03% (1/3000) .

Dels 124 pacients analitzats, només tenim en objectius a 15 (12% dels pacients). Hem observat que 11 dels pacients ( 8’8%) no segueixen cap tractament, una per embaràs i la resta per que no volen medicar-se, estant tots ells fora d’objectius.

74 pacients (59’67%) portent tractament d’alta intensitat (estatines d’alta potència o estatines a dosis mitges amb ezetimibe, i tres pacients amb iPCSK9), d’aquests 74 pacients només 9 estàn en objectius terapèutics (12%).

Conclusions:

A la Comarca del Vallés Oriental tenim un clar infra-diagnostic de la HFHe amb un 1/3000 pacients diagnosticats, quan la expectativa de pacients a diagnosticar es de 1/200. Amb un baix percentatge de diagnòstics genètics.

Dels pacients diagnosticats, hi ha gairebé un 60% amb tractament d’alta intensitat, tot i així només un 12% estan en objectius terapèutics, el que demostra la dificultat de tractament d’aquest pacients. Es remarcable que un 40 % no segueixen tractament intensiu i un 8’8% dels pacients ha abandonat totalment el tractament, el que posa de manifest la dificultat de medicar-se de forma crònica.

Cal una educació i sensibilització intensiva a nivell poblacional i als centres d’assistència primària per detectar aquests pacients, als seus familiars i poder mantenir els tractaments a llarg termini de cara a prevenir la malaltia cardiovascular prematura.

Bibliografia:

1- Estudi COLGE: Alberto Zamora, MD, PhD1, Lu ıs Masana, MD, PhD1, Marc Comas-Cuf ı, MSc, Alex Vila, MD, Nu ria Plana, MD, PhD, Maria Garc ıa-Gil, MD, PhD, Lia Alves-Cabratosa, MD, Jaume Marrugat, MD, PhD, Irene Roman, MD, PhD, Rafel Ramos, MD, PhD*, representing the XULA and ISV-Girona groups . Journal of Clinical Lipidology (2017) 11, 1013–1022 

2-Borge G.N et al. Familial hypercholesterolaemia is underdiagnosed and undertreated in the general population: guidance for clinicians to prevent coronaty heart disease. Consensus Statement of the European Attherosclerosis Society. Eur Heart J. 2013;34(45):3478-3490 doi:10.1093/eurheart/eht773

3-Williams RR, Hunt SC, Schumacher MC, Hegele RA, Leppert MF, Ludwing EH, HopkinsPN. Diagnosing heterozygous familial hypercholesterolemia using new practical criteria validated by molecular genetics. Am J Cardiol 1993; 72:171-176. (Make Early Diagnosis to Prevent Early Death) MEDPED

4- Població Vallés Oreintal. Idescat 2017. http//idesccat.cat/emex 

5-Piepoli MF, Hoes AW, Agewall S, Albus C, Brotons C, Catapano AL, et al; Task Force Members 2016. European Guidelines on cardiovascular disease prevention in clinical practice: The Sixth Joint Task Force of the European Society of Cardiology and Other Societies. Eur Heart J. 2016; 37: 2315-81

6-Versmissen J, Oosterveer DM, Yazdanpanah M, Defesche JC, Basart DC, Liem AH, et al. Efficacy of statins in familial hypercholesterolaemia: a long term cohort study. BMJ. 2008; 337: a2423. 

9-Pòster

Experiència amb el MAPA a la Vall del TENES 

Ardila Salazar,  Iolanda; Iglesias Torruella, Genís; López Lifante, Víctor Miguel; Martin-Gil Vecilla, Mar; Monterroso Palomares, Mercè; Parera Sallent, Anna; Pérez Hidalgo, Yolanda; Vacas Rodilla, Esther. 

Objectiu : Descriure la nostra experiència en recerca i intentar quantificar la millora de la TA en mmHg de pacients hipertensos als quals s' ha fet un MAPA (Monitorització ambulatòria de la pressió arterial). 

Disseny: Estudi  observacional  basat en les xifres TA en mmHg en pacients hipertensos en Atenció Primària de la població de la Vall del Tenes utilitzant aparells de mesura de la PA i aparells de MAPA. Subjectes d’estudi:  pacients hipertensos de la Vall del Tenes, als que se’ls ha fet una MAPA entre juny 2015 i  febrer de 2017. Instrumentació: Aparells MAPA( Ambulatory Blood Pressure System, Lab Tech, EC-ABP i Microlife Watc BP 03)  i aparells de mesura de PA (OMRON, M4-1) 

Anàlisi estadístic: Es realitzarà un anàlisi descriptiu univariant de les variables quantitatives (mitjana i desviació estàndar) i de les variables qualitatives (freqüència i percentatge).

RESULTATS:  

1-57.48% homes i 42.16%  dones, de 360 pacient hipertensos amb MAPA de la Vall del Tenes. 

2-% de pacient amb RaVL superior o igual a 6: 87.83%     

3-Si comparem la TA pre MAPA amb la TA dels 6 mesos, només 23 la tenen més baixa (28.75%) i si comparem la TA pre MAPA amb la dels 12 mesos, només 16 la tenen més baixa (20%). Si mirem en quin percentatge la TA era més gran als 12 mesos que als 6, en surt que en el 47.5%.

Respecte els que van baixar la TA entre la per MAPA i els 6 mesos, només 11 de 23 tenen intervenció (47.83%)

4-185/370= 50% dels pacients pateixen efecte bata blanca.

5-Anàlisi del ritme nictemeral”: 20.49% Dipping, 4.85 Exteme Dipping, 10.78% Non dipping, 5.39% Reduce dipping, 4.31% Rising. 

6-Conclussions:  L’estudi es va orientar en un principi per demostrar que els pacients amb MAPA tenien millor control tensional que els que no tenien MAPA. Però múltiples  dificultats en la recollida de dades, aconseguiment de les poblacions i de registre de les dades a estudiar, ens han obligat a canviar l’estudi.  Els resultants no són significatius per la poca població que va quedar després de treure pacients  en els que no constaven les mesures de TA per fer l’estudi. No hem pogut fer la comparativa amb pacients hipertensos sense MAPA. Cal destacar el 87.33% de pacient amb una RaVL superior a 6 mm i el 50% de pacients amb HTA de bata blanca. 

10-Pòster

SE’NS ESCAPA L’HIPERCOLESTEROLÈMIA FAMILIAR ?

Xicola Coromina, Eva (1), Lázaro Beneitez, Maria Elena (1), Rodríguez Martin, Marisa (1), Termes Codina, Maria (1), Ríos Rodríguez, María Ángeles (2), Villanueva Castro, Raquel (2).

(1) Metge especialista en Medicina Familiar i Comunitària. EAP Montornès – Montmeló. 

(2) Infermera. EAP Montornès – Montmeló. 

Introducció: La hipercolesterolèmia familiar (HF) és una malaltia hereditària molt freqüent (1/400 persones); cursa amb augment en les concentracions plasmàtiques de colesterol.

Ell diagnòstic de certesa és sempre genètic però cal sospitar-la quan:

• Concentracions plasmàtiques de colesterol total (CT) ≥300mgr/dl amb triglicèrids (TG) ≤200mgr/dl.
• Antecedents d'hipercolesterolèmia, d’infart agut de miocardi o malaltia aterotrombòtica precoç en familiars de primer grau.
• Presència d'arc cornial o xantelasmes tendinosos < 45 anys.

La importància del diagnòstic precoç de la HF permet iniciar mesures de tractament i prevenció.

Hipòtesis: La HF és una malaltia infradiagnosticada a l’Atenció Primària (AP).

Objectius:

• Conèixer el nombre de persones d’entre 18 i 75 anys amb CT ≥300 mg/dL i TG ≤200 mg/dL en alguna analítica entre 2006-2017 en pacients amb diagnòstic d’hipercolesterolèmia a la història clínica (HC) d’AP.
• Detecció activa de pacients amb HF.

Material i mètodes:

• Estudi descriptiu transversal.
• Criteris inclusió: pacients entre 18-74 anys, atesos per 3 metges de família de dos Centres de Salut amb diagnòstic d’hipercolesterolèmia a l’HC d’AP. Exclusions: defuncions i traslladats.
• Font informació: revisió de la HC informatitzada i entrevista clínica.
• Variables: sexe, edat, CT, TG, puntuació en els criteris de la xarxa de clíniques de lípids d’Holanda pel diagnòstic d’HF.
• Estratègia d’anàlisi: freqüències absolutes i percentatges de les variables categòriques; mitjana i desviació estàndard de les quantitatives.
• Limitacions: possible biaix d’informació per falta de registre a la HC. Possible biaix de selecció donat que no es diferencia entre pacients amb i sense tractament per l’hipercolesterolèmia.

Aspectes ètics:  Es mantindrà l’anonimat de les dades. Les entrevistes les realitzaran els professionals als que estan  assignats els pacients. Aprovat pel CEIC IDIAP Jordi Gol. 

Resultats:

Compleixen els criteris d’inclusió 112 pacients. Edat mitja 58.2 (DE +/- 10.17), el 72,3% són dones.

El 75% accepten participar i se’ls hi fa l’entrevista clínica. 2 casos tenen diagnòstic previ d’HF. 70.2% no tenen antecedents familiars. CT mitjana 320. Es realitzen 2 diagnòstics nous d’HF, 3,6% diagnòstic provable, i 91,7% diagnòstic possible. Només es pot descartar l’HF en el 2,4% de la mostra. 

Conclusions:

En una gran part de la mostra estudiada no s’ha pogut descartar el diagnòstic d’HF i en 2 casos s’ha pogut fer nou diagnòstic segons els criteris de la xarxa de lípids d’Holanda. 

Caldria poder fer l’anàlisi genètica en aquells casos amb diagnòstic provable d’HF per a completar l’estudi.

11-Pòster:

ANÀLISIS DE LA MONITORITZACIÓ AMBULATÒRIA DE LA PRESSIÓ ARTERIAL DEL 2017 EN UN EAP. 

Xicola Coromina, Eva (1), Lázaro Beneitez, Maria Elena (1),Giménez Bayà, Thaïs (1), Termes Codina, Maria (1), Ríos Rodríguez, María Ángeles (2), Villanueva Castro, Raquel (2), Martinez Delso, Alicia (2)

(1) Metge especialista en Medicina Familiar i Comunitària (MFiC). EAP Montornès – Montmeló. 

(2) Infermera. EAP  Montornès – Montmeló. 

Introducció: 

La Monitorització de la pressió sanguínia ambulatòria  (MAPA) és una prova diagnòstica que consisteix en la determinació de la pressió sanguínia en un període de 24h en el qual el pacient realitza la seva activitat habitual.

Permet l’obtenció de mesures fora de l’àmbit mèdic. Valora amb més precisió la pressió arterial (PA) que a la consulta i és millor predictor de morbimortalitat cardiovascular.

 Presenta com a avantatge respecte a la pressió a consulta (PAC)  poder  obtenir un perfil nocturn de PA i també poder  diagnosticar HTA de bata blanca.

Les seves indicacions prioritàries són diagnòstic HTA, identificar fenomen de bata blanca, fenomen de HTA emmascarada, identificar alteracions del patró circadià i avaluació del tractament.

La MAPA presenta varis inconvenients entre els que destaquen el cost de la prova, l’escassa disponibilitat i la incomoditat pel pacient.

Objectius:

• Descriure els motius de sol·licitar MAPA en una Àrea Bàsica de Salut.
• Descriure quins diagnòstics s’obtenen de les MAPA.

Material i mètodes:

• Estudi descriptiu transversal.
• Criteris inclusió: totes les MAPA realitzades al 2017 i informades per un MFiC.
• Font informació: revisió de la història clínica (HC) informatitzada.
• Variables: sexe, edat, validesa, motiu MAPA, diagnòstic MAPA, bata blanca.
• Estratègia d’anàlisi: freqüències absolutes i percentatges de les variables categòriques; mitjana i desviació estàndard de les quantitatives.
• Limitacions: possible biaix d’informació per falta de registre a la HC.

Resultats:

Durant el 2017 es van sol·licitar 72 estudis MAPA, el 20,8% no es van realitzar, 84,2 % eren vàlids. 

El 51,4% de les MAPA sol·licitats eren homes, edat mitja 57.11 (+/- 15.59 DE). 

Motius de sol·licitud d’estudi: descartar bata blanca (5.8%), diagnòstic HTA ( 44.2%); HTA mal control (44.2%), HTA mal control + descartar bata blanca (3.8%), HVE (1,9%). 

PA a la consulta 149/92, PA mitja 24h 128/75. 

Diagnòstics de les MAPA: HTA bon control (6.3%), HTA mal control (31,3%), HTA (20,8%), Normotensió (41.7%).

Un 31.25% dels estudis mostren efecte bata blanca.

Conclusions: Un alt percentatge de MAPA que es sol·liciten no es realitzen, només un 66,7% dels que es demanen es fan i són vàlids. Els motius per a sol·licitar la prova s’adeqüen a les seves indicacions principals. Un 41,7% dels estudis vàlids van evidenciar normotensió. La MAPA és una bona eina diagnòstica i de seguiment si s’adequa a les seves indicacions.

12-Pòster:

ANÁLISIS DE UNA INTERVENCIÓN GRUPAL PARA EL TRATAMIENTO DEL TABAQUISMO. 

Flores de Toro, Carmen; Palma Pérez, Remedios Laura; Ballesteros Villalón, Encarnación Rosa; Rodríguez Pérez, Mª Carmen

Propósito
Las enfermedades cardiovasculares, constituyen la principal causa de mortalidad y fumar es uno de los principales factores de riesgo prevenibles.  Dejar de fumar impacta en reducir la prevalencia de  las enfermedades que produce el tabaco, disminuye la mortalidad secundaria y mejora la calidad de vida.  El objetivo de este estudio es analizar la relación entre el riesgo cardiovascular y la efectividad de una intervención grupal  exclusiva y/o intervención grupal más  tratamiento farmacológico individualizado.

Material y métodos:
Estudio descriptivo retrospectivo de una intervención grupal realizada en atención primaria durante los meses de febrero 2017 a abril 2018

Se reclutó una muestra de 35 pacientes (21 mujeres y 14 hombres) en edades comprendidas entre los 33 y 73 años. Como criterios de inclusión debían ser mayores de edad,sin patología mental descompensada y sin  consumo actual de otras drogas.

 A cada uno de ellos se le realizó una entrevista individual al inicio del estudio, en la que se analizaba la posibilidad de utilizar tratamiento farmacológico, 6 sesiones grupales y un contacto telefónico cada 3 meses para valorar el seguimiento y resolver dudas. Se recogieron variables sobre la historia de tabaquismo, grado de dependencia, motivación, riesgo coronario REGICOR, modalidad de tratamiento y presencia de otros factores de riesgo cardiovascular. 

Resultados:
A los 12 meses de finalizar las sesiones grupales se observó una abstinencia continuada global en 18 (51,4%) de los participantes.
Al inicio de la intervención se calculó el REGICOR de los participantes, de los cuales, 9 (25,7%) tenían un REGICOR > 10; 12 meses más tarde 3 (16,6%) de estos pacientes con mayor riesgo cardiovascular habían conseguido dejar de fumar. 
El FCV más común entre los participantes fue la dislipemia 85%  y la hipertensión 55%
El 62,9% de los participantes tenían una motivación para dejar de fumar moderada-alta.  En este grupo de pacientes la abstinencia a los 12 meses fue de un 88,8%

16 (35,3%)  de los pacientes recibieron el uso simultáneo de diferentes formas de terapia como vareniclina y terapia grupal, de éstos, 10 (62,5%) dejaron de fumar; sin embargo,  14(47,1%) prefirieron  la modalidad de terapia grupal exclusiva, en este grupo se observó una abstinencia en 7(50%) pacientes.

Conclusiones y discusión:
La presencia de mayor riesgo cardiovascular no fue determinante para conseguir mejores resultados de abandono tabáquico.
La Prevalencia de los distintos factores de riesgo cardiovascular en los participantes es elevada, lo cual condiciona la necesidad de establecer estos programas de deshabituación.
Podemos afirmar que, en un grupo de fumadores con dependencia elevada, pero motivados y con presencia de comorbilidad, al aplicar terapia grupal más apoyo de fármacos se logran buenos resultados.

13-Pòster

QUÈ ESMORZEN ELS NENS DE LES NOSTRES ESCOLES?

Ana R. Calonge Vallejo /  Agustín Pardo Casado / Sílvia Nogales Santos / Hassan El Ghrari Benchouirfa  / Núria Balcells i Orona / Maria Carme Miralles Acosta / Mª Carmen Conde García  / Lidia Arce Llupià/ Elisenda Aldehuela Abad/ Cèlia López González,  Cristina Cámara Cámara/ Olga Palero Cadirat/  Antonia Sanjuán Trujillo/  Angelina Fontanals Suárez/ M. Eugenia Martínez Vacchiano / M. Isabel Argón Pérez /Xavier Julià Girona/ Cristina Fernàndez Gómez/ Sara González Castillo/ Ana M. Redorta Galán/ Sílvia Terricabras Pujol /Paula Carrascosa Rubio/ Josep M. Giribet Gonzalez/ M.Rosa Isidro Abad/  Margarita Lorenzo Figueira/ Mohannad Achab Bencharki 

Introducció

Seguint la línea de treball  amb les escoles dels nostres municipis iniciada fa 3 anys  i impulsada des del projecte comunitari  “we love eating” volem donar a conèixer els resultats de la continuïtat de les intervencions realitzades fins el moment.

Objectius 

      •    Fomentar bons hàbits alimentaris en nens de 6-8 anys de les escoles de Canovelles i       Les Franqueses del Vallès.

• Identificar si els nens fan un esmorzar complert a base de làctics, fruita i cereals.
• Identificar el consum inadequat de brioxeria i llaminadures per incidir en la disminució d’un consum excessiu.  

Material i mètode

• Vam treballar amb 442 nens realitzant 25 sessions per treballar hàbits alimentaris amb diferents activitats lúdiques a on al finalitzar els hi vam repartir qüestionaris per  recollir dades sobre els seus hàbits alimentaris en l’esmorzar.

Resultats

    

Conclusions

• El 92% dels nens surten esmorzats de casa, tot i que un 8% no mengen res fins a mig matí a l’escola. 
• Dels nens que esmorzen a casa només un 5% fan un esmorzar complert a base de cereals, làctics i fruita.
• Un 17% del total de nens prenen brioxeria a diari. 
• Un 7% del total de nens prenen llaminadures a diari.

Discussió

L’obesitat infantil és un problema en creixement que genera problemes de salut importants en l’edat adulta. Detectar aquestes carències alimentàries ens permet realitzar intervencions de prevenció dirigides, per afavorir que els nostres escolars facin un esmorzar saludable complet. Entenem que fent aquesta tasca contribuïm a educar en alimentació, reafirmar hàbits saludables i afavorim la possibilitat de millorar el rendiment escolar. En definitiva, fem salut en els nostres petits per aconseguir adults sans. 

14-Pòster

VALORACIÓ I GRAU DE SATISFACCIÓ DELS TALLERS ALIMENTACIÓ SALUDABLE A LES ESCOLES

Ana R. Calonge Vallejo /  Agustín Pardo Casado / Sílvia Nogales Santos / Hassan El Ghrari Benchouirfa  / Núria Balcells i Orona / Maria Carme Miralles Acosta / Mª Carmen Conde García  / Lidia Arce Llupià/ Elisenda Aldehuela Abad/ Cèlia López González,  Cristina Cámara Cámara/ Olga Palero Cadirat/  Antonia Sanjuán Trujillo/  Angelina Fontanals Suárez/ M. Eugenia Martínez Vacchiano / M. Isabel Argón Pérez /Xavier Julià Girona/ Cristina Fernàndez Gómez/ Sara González Castillo/ Ana M. Redorta Galán/ Sílvia Terricabras Pujol /Paula Carrascosa Rubio/ Josep M. Giribet Gonzalez/ M.Rosa Isidro Abad/  Margarita Lorenzo Figueira/ Mohannad Achab Bencharki 

Introducció

• Després de l’experiència fent els tallers d’alimentació a les escoles, considerem d’importància avaluar la metodologia emprada  i el grau de satisfacció dels participants (alumnes i professorat)

Objectius

• Avaluar  l’organització, continguts i transmissió de la informació.
• Avaluar la consecució dels objectius de treball i si contribueix a l’aprenentatge
• Avaluar el grau de satisfacció dels participants 

Material i mètodes 

• Vam treballar amb 442 nens i 25 professors de primer i segon de primària de les escoles de Canovelles i Les Franqueses del Vallès l’any 2017.
• 25 sessions impartides per professionals dels centres de salut Granollers 1-2.
• Al finalitzar l’activitat es van passar qüestionaris per recollir les dades referent a l’avaluació dels ítems fixats com a objectius.

Resultats

                                      

Conclusions

• Els tallers van estar ben organitzats, amb continguts adients i transmetent la informació de forma adequada i divertida .
• Assoleix els objectius de treball i d’aprenentatge .
• El grau de satisfacció dels participants és molt positiu i recomanarien fer el taller. 

Discussió

Arrel de la participació en el projecte d’alimentació “we love eating” impartint aquests tallers , vam descobrir que era una eina adient per treballar hàbits alimentaris en nens. Després d’utilitzar-la i avaluar-la, vam fer extensiva la proposta als municipis del nostre àmbit fent les adaptacions necessàries per millorar l’assoliment d’objectius. En total durant aquests 2 anys s’han realitzat 53 sessions arribant a 1025 nens i 51 professors amb resultats excel·lents.

15-Comunicació Oral 

AVALUACIÓ DE L’ADHERÈNCIA DELS PROFESSIONALS SANITARIS A LA DIETA MEDITERRÀNIA AMB EL TEST PREDIMED

Serra J(1)., Guerrero J.(2), Sánchez E.(3), Sabater R.(4), Aloy A.(5)

1.-Metge Adjunt, Servei de Geriatria, FHAG. 2.- Metgessa del Treball, Servei de Prevenció FHAG, 3.-Metgessa Adjunta Servei M. Interna, FHAG, 4.- DUI, Direcció de Qualitat, FHAG, 5.- Metge, Director de Qualitat, FHAG

INTRODUCCIÓ

La dieta mediterrània, basada en la herència cultural de vida i alimentació de l’àrea mediterrània, aporta grans beneficis de salut que es van posar de manifest es l’estudi PREDIMED.

Aquest estudi, utilitzant un test específic i validat  sobre la Prevenció Cardiovascular amb Dieta Mediterrània (DM) complementada amb oli d'oliva verge extra i fruits secs va donar com a resultat una reducció del risc absolut de aproximadament 3 esdeveniments cardiovasculars per 1.000 persones-any, amb una reducció del 30% del  risc relatiu entre la persones amb alt risc que eren inicialment lliures de malaltia cardiovascular (1)

Aquest test s’ha passat a diferents comunitats autònomes i a Catalunya al 2016 on va mostrar una adherència de la població general del 72,4%. (2)

S’ha vist que reduir un factor de risc per la salut , com la dieta, s’associa a una millora en el rendiment laboral d’un 9% i una reducció del absentisme del 2% (3)

L’objectiu del treball és conèixer el grau d’adherència del personal d’una institució sanitària a la dieta mediterrània.

MÈTODE

Per conèixer el percentatge d'adherència a la dieta mediterrània s’ha utilitzat el test de 14 variables validat per a la població espanyola . Al test se li assigna un valor de 1 punt a cada una de les variables amb connotació positiva respecte a la DM i un 0 quan tenen una connotació negativa. A partir de la suma dels valors obtinguts es determina el grau d'adherència a la DM quan la suma de factors pro-dieta sumen ≥ 9 punts sobre un total global òptim de 14 punts. 

S’ha enviat el test PREDIMED en línia, a tot el personal d’una institució sanitària, via correu electrònic. L’enquesta ha estat contestada de forma voluntària pel personal del centre.

RESULTATS

Dels 1594 professionals del centre,  han respost el test 236 (15%), tenen una mitjana d’edat 44,7 anys (± 10,5), i el 85,2% son dones. 

L’adherència a la DM dels enquestats és del 58,5%. 

En relació a les 14 variables, l’adherència a la DM és alta pel que fa a l’ús d’oli d’oliva (97%), i la ingesta baixa de mantegues (98%) i refrescos (95%); l’adherència és baixa < 50% pel que fa a la fruita, els llegums,  el vi i els sofregits;  intermèdia entre el 50 i el 90%, la quantitat d’oli d’oliva, les verdures, les carns vermelles, la rebosteria, els fruits secs, i la carn blanca.

Les següents variables han mostrat un grau més alt significatiu d’adherència (≥ 9 punts al test): tenir més edat (P≤0,005; IC 95%:1,19-6,6); les dones (61%) (P≤ 0,016), l’antiguitat > 5 anys al centre (89%)(P≤ 0,001); el personal infermer (64,5%)( P≤ 0,007); i tenir un contracte indefinit (62,6%)(P≤ 0,013). No mostrà més adherència, depenent del torn o de la variabilitat de la jornada. 

CONCLUSIONS

Globalment, l’adherència a la DM dels professionals del centre es del 58,5%, per sota de la població catalana (72,4%). Algunes variables són determinants en l’adherència, com l’edat, ser dona, l’antiguitat, la categoria, i el tipus de contracte. L’ús d’oli d’oliva per cuinar, i la baixa ingesta de mantegues i refrescos, són factors positius, si bé es detecten distintes oportunitats de millora pel que fa a la quantitat de oli de oliva utilitzat, el consum de fruita, llegums, peix, verdures i sofregits. En relació al baix consum de vi, si bé la ingesta moderada pot tenir efectes beneficiosos, no es considera necessari estimular-ne el consum. 

En conclusió, cal desenvolupar un programa extens i ambiciós d'intervenció, per a promoure i potenciar la DM entre els professionals del centre, com a patró saludable per assolir els seus efectes beneficiosos, millorar la salut i la qualitat de vida.

BIBLIOGRAFIA:

1-*PREVENCIÓ PRIMÀRIA DE MALALTIES CARDIOVASCULARS AMB UNA DIETA MEDITERRÀNIA

Ramon Estruch, Emilio Ros, Jordi Salas-Bran, Maria-Isabel Covas, Dolores Corella, Fernando Anelles, Enrique Gómez-Gràcia, Valentina Ruiz-Gutiérrez, Miquel Fiol, José LapetraRosa Maria Lamuela-Raventós, Lluís Serra -Majem, Xavier pintat, Josep Basora, Miguel Àngel Muñoz, José V. Sorli, José Alfredo Martínez i Miguel Àngel Martínez-González, per a la PREDIMED Estudi Investigadors. N Engl J Med 2013; 368:1279-1290.

2-*ENQUESTA SALUT CATALUNYA 2016

http://salutweb.gencat.cat/ca/el_departament/estadistiques_sanitaries/enquestes/ESCA/resultats_enquesta_salut_catalunya/

3-Papadaki A, Scott JA. The impact on eating of temporary translocation from a Mediterranean to a Northern European environment. Eur J Clin Nutr. 2002; 56: 455-61. URL: http://scielo.isciii.es/pdf/nh/v31n4/29originalancianos03.pdf

4-Quintiliani L, Sattelmair J, Sorensen G. The workplace as a setting for interventions to improve diet and promote physical activity. Economic Forum Joint Event on Preventing Noncommunicable Diseases in the Workplace. Wold Health Organization; 2007.

16-Comunicació Oral

CANOVELLES BAIXA LA GLICADA 

MC Miralles¹, C Conde², MT Rodellar¹, L Arce², V Méndez², S Nogales² 

(grup de treball Canovelles Baixa la Glicada -CBG-), CAP CANOVELLES

¹Metgessa de família  Cap Canovelles, ²Infirmera Cap Canovelles

Propòsit:

El grup de treball Canovelles Baixa la Glicada decideix sortir de la consulta en busca d’oportunitats de millora per a la població diabètica tipus 2.  Objectius: 1)Demostrar que una intervenció grupal pot millorar el control metabòlic amb un descens de la glicada. 2)Millorar la qualitat de vida dels pacients amb diabetis tipus 2 (DM2). 3)Augmentar la pràctica de l’activitat física.

Material i mètodes:

Selecció aleatòria de 25 pacients amb DM2 (E11) de 4 unitats bàsiques assistencials: homes i dones entre 40 i 75 anys; sense limitacions físiques ni mentals, amb glicades superiors a 7,5%; analítiques inicials fetes fins a 4 mesos abans de la intervenció; prèvia  acceptació de la seva participació mitjançant la signatura del consentiment informat. 

Durant  3 mesos, d’abril a juny de 2017, es va fer una intervenció intensiva consistent en: 12 hores de classes teòrico-pràctiques impartides al Centre Cultural de Canovelles (conceptes sobre la malaltia, estudi dels aliments, autocura,  tallers de cuina per a diàbetics (la primera classe  va ser la inauguració del curs, i la última la clausura); i  20 hores d’activitat física, amb 2 marxes a la setmana d’una  hora (5-6 km cadascuna) pels paisatges naturals de la zona, supervisades pels tècnics del Servei d’Activitat Esportiva (SAE) de l’Ajuntament de Canovelles i voluntaris, i amb l’aprenentatge de la marxa nòrdica.  En cas de pluja la marxa es va substituir per una hora d’activitat física dirigida al poliesportiu Tagamanent  o al  Centre Cultural.  Es va comptar amb el suport de la direcció del CAP Canovelles i de l’Ajuntament de Canovelles.

Es va facilitar al pacients:  llibreta per a agafar apunts i registrar activitat física; material gràfic en cada classe; camiseta taronja amb el logo de la diabetis (cercle blau)  i el número 7  (nivell òptim de la glicada) a dintre; qüestionaris de coneixements de la malaltia, exercici, i qualitat de vida (abans i després de la intervenció).

El qüestionari sobre coneixements de la malaltia va constar de 14 preguntes tipus test dissenyades pel grup investigador (4 sobre conceptes generals, 1 d’exercici, 3 sobre cura dels peus, 3 sobre alimentació i 3 sobre tractament), entre 0 i 5 respostes correctes es va considerar un coneixement baix, entre 6 i 10 mitjà, entre 11 i 14 alt. El qüestionari sobre exercici recollia l’exercici fet pel pacient i el considerava  baix per sota de 150 min setmanals, moderat entre 150 i 210, alt per sobre de 210.  Per a avaluar la qualitat de vida es va usar l’enquesta EuroQol 5D.

Si durant la intervenció i havia alguna modificació del tractament farmacològic el pacient l’havia de notificar-lo a l’equip investigador. Es va exigir  una assistència mínima a  5 seminaris teòrico-pràctiques i a 10 marxes per a no considerar abandonament.  Es va fer una revisió antropomètrica i analítica fins als 2 mesos després d’acabada la intervenció.  Les dades recollides es van analitzar  amb un paquet estadístic. 

Paral·lelament 21 pacients van acceptar una revisió antropomètrica i analítica abans i després de la intervenció, van signar el consentiment, i van constituir el grup control.

Resultats:

El 50% dels participants van ser homes i el 50% dones. L’edat mitjana  va ser de 66,52+ 5,3 anys.  El pes mitjà   de 78,94 kgs + 12,39  i  l’IMC mitjà  de 30,62 + 5,11. La tensió arterial sistòlica mitjana era de 133,88 mmHg + 13,08 i la diastòlica de 78,24 mmHg + 10,12.  La glucosa basal mitjana abans de la intervenció va ser de 183,72 mg/dl + 60,28, i  l’hemoglobina glicada  8,87%+ 1,73.  El colesterol total mitjà de 164 mg/dl  + 51,25, el LDL de 91,72 mg/dl  + 35,66, i els triglicèrids de 171 mg/dl + 86,02.

De 25 pacients 7 van abandonar adduint  motius de salut o personals  (2 no es van presentar a cap classe,  2 van anar a una sola classe teòrica i marxa, i 3 a 2).   18 pacients van completar el curs  complint amb els requisits d’assistència, amb   una  mitjana d’assistència global  als seminaris teòrics  de 8,66 + 2,63, i a les marxes de 18,22 + 2,72. 6 tenien un coneixement baix sobre la malaltia, 10 mitjà i 2 alt. 6 feien un  exercici escàs, 10 moderat i 2 inténs. 2 tenien poca qualitat de vida, 4 moderada i 12 alta.

Ningun pacient va notificar canvis de tractament durant la intervenció.   Després d’aquesta  van millorar de forma significativa (p<0,05) els nivells de l’hemoglobina glicada, el coneixement sobre la malaltia, i  la pràctica de d’exercici físic.  També van millorar, però no de forma significativa,  el pes, l’IMC, els nivells de colesterol i la qualitat de vida.

No s’han trobat diferències significatives  entre el grup intervenció i el control.

Conclusions i discussió:

1-Una intervenció comunitària intensiva en pacients diabètics tipus 2 millora  la  malaltia. No s’han trobat diferències significatives entre els 2 grups degut al reduït nombre de les mostres. 2-L’abordatge multidisciplinari i en equip de la intervenció  permet la millora dels pilars bàsics de la malaltia (coneixement sobre la diabetis, alimentació, autocura i exercici);  la formació grupal potencia els vincles personals , el compromís del pacient envers l’autocura, i l’empoderament  de la seva salut. 3-La coordinació entre les diferents  institucions públiques  (CAP i Ajuntament) afavoreix l’efectivitat de les intervencions comunitàries, i la implementació d’activitats esportives periòdiques. 4-Aquest tipus d’intervenció resulta una eina útil, concreta, sostenible i coherent   en el control dels pacients diabètics tipus 2, també  gratificant pels professionals sanitaris; i ha esdevingut un precedent per a properes edicions i intervencions, éssent  extrapolable a altres  Àrees Bàsiques de Salut.

17-Comunicació Oral

UTILITZACIÓ DE LA MAPA A L ‘ABS LA GARRIGA:  S’INDICA BÉ I ÉS ÚTIL?

Judit Alsina , Alba Babot, Rafael Martínez , Pietat Miras, Fernando Rodriguez, Rosa Vila, Lidia Roig.

La  MAPA (monitorització  ambulatòria de la pressió arterial) és un mètode tècnic no invasiu que serveix per a  obtenir la medició de la pressió arterial durant les 24 hores del dia. A l’ABS La Garriga s’estan realitzant MAPAs des de 2015 i  es registren amb totes les dades al programa ECAP des de març de 2015. 

Tipus d’estudi: descriptiu transversal

Àmbit d’estudi : Atenció Primària

Objectius de l’estudi:

-Conèixer els motius més freqüents de sol·licitud de MAPA a un ABS

-Avaluar els resultats de les MAPA

-Veure la concordança del resultat del MAPA i el motiu de sol·licitud.

-Veure si comporta canvi terapèutic  després d’obtenir el resultat de la prova.

Recollida d’informació:

Revisió d’història ECAP i revisió dels resultats del MAPA

N total : 159

Variables d’estudi: sociodemogràfiques , tabac, HTA, tractament de la HTA, comorbiditats del pacient (cardiopatia isquèmica,cardiopatia hipertensiva, insuficiència cardíaca, arteriopatia perifèrica, SAOS, IRC, Obesitat, AVC/AIT), motius de sol·licitud de la prova (sospita HTA bata blanca / aïllada, sospita HTA emmascarada, sospita HTA nocturna /alteració del període de descans, sospita HTA resistent, optimització del tractament de la HTA,confirmació d’hipotensions ,dubte/ confirmació diagnòstica), Validesa de la prova, tolerància del pacient (bona /intermitja/dolenta ), TA Mitjana 24h, TA Mitjana diürna , TA Mitjana nocturna, patró nocturn (extrem dipper, dipper, non dipper, riser), efecte bata blanca, HTA emmascarada , resultat de la MAPA , actitud del metge davant el resultat , concordança entre el motiu de la sol·licitud i el resultat.

Anàlisi estadístic: Variables quantitatives: mitja, mitjana, desviació típica, mínim i màxim, número total de valors vàlids i IC 95%.Variables categòriques: freqüències absolutes, relatives i IC 95%.

RESULTATS: N:156, 56% homes, edat 60+/-14, 20,8% fumadors, 61% hipertensos: dels quals 49,7% porten tractament farmacològic previ  a la prova, els més freqüents els IECA i diürètics, més del 30% ≥ 2 fàrmacs. La MAPA es vàlida en el 91,8% i ben tolerada en un 61,6% dels pacients , només 10 subjectes (6,3%) manifesten tolerància deficient. Comorbiditats: 21% algun tipus de cardiopatia, 4,4% arteriopatia perifèrica, 4,4% SAOS, 11,9% IRC, 18,2% DM, 13,2% GBA, 2,5% proteïnúria, 51,5% dislipèmia, 12,6% AVC. Més de 60% sobrepès/obesitat. TA mitja 24h normal 56%. TA mitja diürna normal 53,5%. TA mitja nocturna normal 56,6%. Patró nocturn: 47,8% dipper-35,2% no dipper-6,3% extrem dipper-6,3% riser. 77 pacients ( 48,4%) tenen efecte bata blanca, 2 pacients ( 1,3%) tenen HTA emmascarada. Els motius de sol·licitud de més a menys freqüent són: dubte diagnòstic ( 44,7%), optimització de tractament (40,3%), descartar HTA bata blanca( 31,4%), descartar HTA resistent ( 9,4%), confirmar HTA nocturna ( 3.1%), confirmar hipotensions (3,1%), confirmar HTA emmascarada (2,5%).

En un primer anàlisi, es constata canvi de tractament farmacològic post-MAPA en 69 pacients (44,2%), dels quals 85,5% es fa intensificació del mateix. Concorda el resultat amb el motiu de sol·licitud en un 61%. Aquests resultats es presentaran més ben detallats a la presentació del treball.

CONCLUSIONS:

-El dubte diagnòstic és el motiu més freqüent pel que es demana la MAPA, seguida de la sospita de l’efecte de bata blanca i l’optimització del tractament.  Per tant, constata la importància que té la MAPA en el diagnòstic de la HTA, tot i que no és la indicació principal reconeguda.

- La HTA emmascarada és infrasospitada per part dels professionals.

-La MAPA implica en un % important de casos una intensificació del tractament farmacològic i habitualment confirma o descarta la sospita diagnòstica del metge.

Propostes de Futur:

Utilitzar els resultats obtinguts per revisar les indicacions i l’ús de la MAPA dins de l’atenció primària mitjançant sessions clíniques, per tal, de potenciar aquesta eina terapèutica al nostre àmbit.

Realitzar un estudi analitzant l’eficàcia de la MAPA en el control de l’HTA, així com, analitzar altres variables com la pressió del pols, la FC i TA nocturnes i la seva relació amb el risc cardiovascular.