COMUNICACIONS ORALS GERC 2018

COMUNICACIONS ORALS PRESENTADES EN GERC 2018 (Treballs finalistes al premi al millor treball presentat en les Jornades #Gerc25anys)

15-Comunicació Oral 

AVALUACIÓ DE L’ADHERÈNCIA DELS PROFESSIONALS SANITARIS A LA DIETA MEDITERRÀNIA AMB EL TEST PREDIMED

Serra J(1)., Guerrero J.(2), Sánchez E.(3), Sabater R.(4), Aloy A.(5)

1.-Metge Adjunt, Servei de Geriatria, FHAG. 2.- Metgessa del Treball, Servei de Prevenció FHAG, 3.-Metgessa Adjunta Servei M. Interna, FHAG, 4.- DUI, Direcció de Qualitat, FHAG, 5.- Metge, Director de Qualitat, FHAG

INTRODUCCIÓ

La dieta mediterrània, basada en la herència cultural de vida i alimentació de l’àrea mediterrània, aporta grans beneficis de salut que es van posar de manifest es l’estudi PREDIMED.

Aquest estudi, utilitzant un test específic i validat  sobre la Prevenció Cardiovascular amb Dieta Mediterrània (DM) complementada amb oli d'oliva verge extra i fruits secs va donar com a resultat una reducció del risc absolut de aproximadament 3 esdeveniments cardiovasculars per 1.000 persones-any, amb una reducció del 30% del  risc relatiu entre la persones amb alt risc que eren inicialment lliures de malaltia cardiovascular (1)

Aquest test s’ha passat a diferents comunitats autònomes i a Catalunya al 2016 on va mostrar una adherència de la població general del 72,4%. (2)

S’ha vist que reduir un factor de risc per la salut , com la dieta, s’associa a una millora en el rendiment laboral d’un 9% i una reducció del absentisme del 2% (3)

L’objectiu del treball és conèixer el grau d’adherència del personal d’una institució sanitària a la dieta mediterrània.

MÈTODE

Per conèixer el percentatge d'adherència a la dieta mediterrània s’ha utilitzat el test de 14 variables validat per a la població espanyola . Al test se li assigna un valor de 1 punt a cada una de les variables amb connotació positiva respecte a la DM i un 0 quan tenen una connotació negativa. A partir de la suma dels valors obtinguts es determina el grau d'adherència a la DM quan la suma de factors pro-dieta sumen ≥ 9 punts sobre un total global òptim de 14 punts. 

S’ha enviat el test PREDIMED en línia, a tot el personal d’una institució sanitària, via correu electrònic. L’enquesta ha estat contestada de forma voluntària pel personal del centre.

RESULTATS

Dels 1594 professionals del centre,  han respost el test 236 (15%), tenen una mitjana d’edat 44,7 anys (± 10,5), i el 85,2% son dones. 

L’adherència a la DM dels enquestats és del 58,5%. 

En relació a les 14 variables, l’adherència a la DM és alta pel que fa a l’ús d’oli d’oliva (97%), i la ingesta baixa de mantegues (98%) i refrescos (95%); l’adherència és baixa < 50% pel que fa a la fruita, els llegums,  el vi i els sofregits;  intermèdia entre el 50 i el 90%, la quantitat d’oli d’oliva, les verdures, les carns vermelles, la rebosteria, els fruits secs, i la carn blanca.

Les següents variables han mostrat un grau més alt significatiu d’adherència (≥ 9 punts al test): tenir més edat (P≤0,005; IC 95%:1,19-6,6); les dones (61%) (P≤ 0,016), l’antiguitat > 5 anys al centre (89%)(P≤ 0,001); el personal infermer (64,5%)( P≤ 0,007); i tenir un contracte indefinit (62,6%)(P≤ 0,013). No mostrà més adherència, depenent del torn o de la variabilitat de la jornada. 

CONCLUSIONS

Globalment, l’adherència a la DM dels professionals del centre es del 58,5%, per sota de la població catalana (72,4%). Algunes variables són determinants en l’adherència, com l’edat, ser dona, l’antiguitat, la categoria, i el tipus de contracte. L’ús d’oli d’oliva per cuinar, i la baixa ingesta de mantegues i refrescos, són factors positius, si bé es detecten distintes oportunitats de millora pel que fa a la quantitat de oli de oliva utilitzat, el consum de fruita, llegums, peix, verdures i sofregits. En relació al baix consum de vi, si bé la ingesta moderada pot tenir efectes beneficiosos, no es considera necessari estimular-ne el consum. 

En conclusió, cal desenvolupar un programa extens i ambiciós d'intervenció, per a promoure i potenciar la DM entre els professionals del centre, com a patró saludable per assolir els seus efectes beneficiosos, millorar la salut i la qualitat de vida.

BIBLIOGRAFIA:

1-*PREVENCIÓ PRIMÀRIA DE MALALTIES CARDIOVASCULARS AMB UNA DIETA MEDITERRÀNIA

Ramon Estruch, Emilio Ros, Jordi Salas-Bran, Maria-Isabel Covas, Dolores Corella, Fernando Anelles, Enrique Gómez-Gràcia, Valentina Ruiz-Gutiérrez, Miquel Fiol, José LapetraRosa Maria Lamuela-Raventós, Lluís Serra -Majem, Xavier pintat, Josep Basora, Miguel Àngel Muñoz, José V. Sorli, José Alfredo Martínez i Miguel Àngel Martínez-González, per a la PREDIMED Estudi Investigadors. N Engl J Med 2013; 368:1279-1290.

2-*ENQUESTA SALUT CATALUNYA 2016

http://salutweb.gencat.cat/ca/el_departament/estadistiques_sanitaries/enquestes/ESCA/resultats_enquesta_salut_catalunya/

3-Papadaki A, Scott JA. The impact on eating of temporary translocation from a Mediterranean to a Northern European environment. Eur J Clin Nutr. 2002; 56: 455-61. URL: http://scielo.isciii.es/pdf/nh/v31n4/29originalancianos03.pdf

4-Quintiliani L, Sattelmair J, Sorensen G. The workplace as a setting for interventions to improve diet and promote physical activity. Economic Forum Joint Event on Preventing Noncommunicable Diseases in the Workplace. Wold Health Organization; 2007.

16-Comunicació Oral

CANOVELLES BAIXA LA GLICADA 

MC Miralles¹, C Conde², MT Rodellar¹, L Arce², V Méndez², S Nogales² 

(grup de treball Canovelles Baixa la Glicada -CBG-), CAP CANOVELLES

¹Metgessa de família  Cap Canovelles, ²Infirmera Cap Canovelles

Propòsit:

El grup de treball Canovelles Baixa la Glicada decideix sortir de la consulta en busca d’oportunitats de millora per a la població diabètica tipus 2.  Objectius: 1)Demostrar que una intervenció grupal pot millorar el control metabòlic amb un descens de la glicada. 2)Millorar la qualitat de vida dels pacients amb diabetis tipus 2 (DM2). 3)Augmentar la pràctica de l’activitat física.

Material i mètodes:

Selecció aleatòria de 25 pacients amb DM2 (E11) de 4 unitats bàsiques assistencials: homes i dones entre 40 i 75 anys; sense limitacions físiques ni mentals, amb glicades superiors a 7,5%; analítiques inicials fetes fins a 4 mesos abans de la intervenció; prèvia  acceptació de la seva participació mitjançant la signatura del consentiment informat. 

Durant  3 mesos, d’abril a juny de 2017, es va fer una intervenció intensiva consistent en: 12 hores de classes teòrico-pràctiques impartides al Centre Cultural de Canovelles (conceptes sobre la malaltia, estudi dels aliments, autocura,  tallers de cuina per a diàbetics (la primera classe  va ser la inauguració del curs, i la última la clausura); i  20 hores d’activitat física, amb 2 marxes a la setmana d’una  hora (5-6 km cadascuna) pels paisatges naturals de la zona, supervisades pels tècnics del Servei d’Activitat Esportiva (SAE) de l’Ajuntament de Canovelles i voluntaris, i amb l’aprenentatge de la marxa nòrdica.  En cas de pluja la marxa es va substituir per una hora d’activitat física dirigida al poliesportiu Tagamanent  o al  Centre Cultural.  Es va comptar amb el suport de la direcció del CAP Canovelles i de l’Ajuntament de Canovelles.

Es va facilitar al pacients:  llibreta per a agafar apunts i registrar activitat física; material gràfic en cada classe; camiseta taronja amb el logo de la diabetis (cercle blau)  i el número 7  (nivell òptim de la glicada) a dintre; qüestionaris de coneixements de la malaltia, exercici, i qualitat de vida (abans i després de la intervenció).

El qüestionari sobre coneixements de la malaltia va constar de 14 preguntes tipus test dissenyades pel grup investigador (4 sobre conceptes generals, 1 d’exercici, 3 sobre cura dels peus, 3 sobre alimentació i 3 sobre tractament), entre 0 i 5 respostes correctes es va considerar un coneixement baix, entre 6 i 10 mitjà, entre 11 i 14 alt. El qüestionari sobre exercici recollia l’exercici fet pel pacient i el considerava  baix per sota de 150 min setmanals, moderat entre 150 i 210, alt per sobre de 210.  Per a avaluar la qualitat de vida es va usar l’enquesta EuroQol 5D.

Si durant la intervenció i havia alguna modificació del tractament farmacològic el pacient l’havia de notificar-lo a l’equip investigador. Es va exigir  una assistència mínima a  5 seminaris teòrico-pràctiques i a 10 marxes per a no considerar abandonament.  Es va fer una revisió antropomètrica i analítica fins als 2 mesos després d’acabada la intervenció.  Les dades recollides es van analitzar  amb un paquet estadístic. 

Paral·lelament 21 pacients van acceptar una revisió antropomètrica i analítica abans i després de la intervenció, van signar el consentiment, i van constituir el grup control.

Resultats:

El 50% dels participants van ser homes i el 50% dones. L’edat mitjana  va ser de 66,52+ 5,3 anys.  El pes mitjà   de 78,94 kgs + 12,39  i  l’IMC mitjà  de 30,62 + 5,11. La tensió arterial sistòlica mitjana era de 133,88 mmHg + 13,08 i la diastòlica de 78,24 mmHg + 10,12.  La glucosa basal mitjana abans de la intervenció va ser de 183,72 mg/dl + 60,28, i  l’hemoglobina glicada  8,87%+ 1,73.  El colesterol total mitjà de 164 mg/dl  + 51,25, el LDL de 91,72 mg/dl  + 35,66, i els triglicèrids de 171 mg/dl + 86,02.

De 25 pacients 7 van abandonar adduint  motius de salut o personals  (2 no es van presentar a cap classe,  2 van anar a una sola classe teòrica i marxa, i 3 a 2).   18 pacients van completar el curs  complint amb els requisits d’assistència, amb   una  mitjana d’assistència global  als seminaris teòrics  de 8,66 + 2,63, i a les marxes de 18,22 + 2,72. 6 tenien un coneixement baix sobre la malaltia, 10 mitjà i 2 alt. 6 feien un  exercici escàs, 10 moderat i 2 inténs. 2 tenien poca qualitat de vida, 4 moderada i 12 alta.

Ningun pacient va notificar canvis de tractament durant la intervenció.   Després d’aquesta  van millorar de forma significativa (p<0,05) els nivells de l’hemoglobina glicada, el coneixement sobre la malaltia, i  la pràctica de d’exercici físic.  També van millorar, però no de forma significativa,  el pes, l’IMC, els nivells de colesterol i la qualitat de vida.

No s’han trobat diferències significatives  entre el grup intervenció i el control.

Conclusions i discussió:

1-Una intervenció comunitària intensiva en pacients diabètics tipus 2 millora  la  malaltia. No s’han trobat diferències significatives entre els 2 grups degut al reduït nombre de les mostres. 2-L’abordatge multidisciplinari i en equip de la intervenció  permet la millora dels pilars bàsics de la malaltia (coneixement sobre la diabetis, alimentació, autocura i exercici);  la formació grupal potencia els vincles personals , el compromís del pacient envers l’autocura, i l’empoderament  de la seva salut. 3-La coordinació entre les diferents  institucions públiques  (CAP i Ajuntament) afavoreix l’efectivitat de les intervencions comunitàries, i la implementació d’activitats esportives periòdiques. 4-Aquest tipus d’intervenció resulta una eina útil, concreta, sostenible i coherent   en el control dels pacients diabètics tipus 2, també  gratificant pels professionals sanitaris; i ha esdevingut un precedent per a properes edicions i intervencions, éssent  extrapolable a altres  Àrees Bàsiques de Salut.

17-Comunicació Oral

UTILITZACIÓ DE LA MAPA A L ‘ABS LA GARRIGA:  S’INDICA BÉ I ÉS ÚTIL?

Judit Alsina , Alba Babot, Rafael Martínez , Pietat Miras, Fernando Rodriguez, Rosa Vila, Lidia Roig.

La  MAPA (monitorització  ambulatòria de la pressió arterial) és un mètode tècnic no invasiu que serveix per a  obtenir la medició de la pressió arterial durant les 24 hores del dia. A l’ABS La Garriga s’estan realitzant MAPAs des de 2015 i  es registren amb totes les dades al programa ECAP des de març de 2015. 

Tipus d’estudi: descriptiu transversal

Àmbit d’estudi : Atenció Primària

Objectius de l’estudi:

-Conèixer els motius més freqüents de sol·licitud de MAPA a un ABS

-Avaluar els resultats de les MAPA

-Veure la concordança del resultat del MAPA i el motiu de sol·licitud.

-Veure si comporta canvi terapèutic  després d’obtenir el resultat de la prova.

Recollida d’informació:

Revisió d’història ECAP i revisió dels resultats del MAPA

N total : 159

Variables d’estudi: sociodemogràfiques , tabac, HTA, tractament de la HTA, comorbiditats del pacient (cardiopatia isquèmica,cardiopatia hipertensiva, insuficiència cardíaca, arteriopatia perifèrica, SAOS, IRC, Obesitat, AVC/AIT), motius de sol·licitud de la prova (sospita HTA bata blanca / aïllada, sospita HTA emmascarada, sospita HTA nocturna /alteració del període de descans, sospita HTA resistent, optimització del tractament de la HTA,confirmació d’hipotensions ,dubte/ confirmació diagnòstica), Validesa de la prova, tolerància del pacient (bona /intermitja/dolenta ), TA Mitjana 24h, TA Mitjana diürna , TA Mitjana nocturna, patró nocturn (extrem dipper, dipper, non dipper, riser), efecte bata blanca, HTA emmascarada , resultat de la MAPA , actitud del metge davant el resultat , concordança entre el motiu de la sol·licitud i el resultat.

Anàlisi estadístic: Variables quantitatives: mitja, mitjana, desviació típica, mínim i màxim, número total de valors vàlids i IC 95%.Variables categòriques: freqüències absolutes, relatives i IC 95%.

RESULTATS: N:156, 56% homes, edat 60+/-14, 20,8% fumadors, 61% hipertensos: dels quals 49,7% porten tractament farmacològic previ  a la prova, els més freqüents els IECA i diürètics, més del 30% ≥ 2 fàrmacs. La MAPA es vàlida en el 91,8% i ben tolerada en un 61,6% dels pacients , només 10 subjectes (6,3%) manifesten tolerància deficient. Comorbiditats: 21% algun tipus de cardiopatia, 4,4% arteriopatia perifèrica, 4,4% SAOS, 11,9% IRC, 18,2% DM, 13,2% GBA, 2,5% proteïnúria, 51,5% dislipèmia, 12,6% AVC. Més de 60% sobrepès/obesitat. TA mitja 24h normal 56%. TA mitja diürna normal 53,5%. TA mitja nocturna normal 56,6%. Patró nocturn: 47,8% dipper-35,2% no dipper-6,3% extrem dipper-6,3% riser. 77 pacients ( 48,4%) tenen efecte bata blanca, 2 pacients ( 1,3%) tenen HTA emmascarada. Els motius de sol·licitud de més a menys freqüent són: dubte diagnòstic ( 44,7%), optimització de tractament (40,3%), descartar HTA bata blanca( 31,4%), descartar HTA resistent ( 9,4%), confirmar HTA nocturna ( 3.1%), confirmar hipotensions (3,1%), confirmar HTA emmascarada (2,5%).

En un primer anàlisi, es constata canvi de tractament farmacològic post-MAPA en 69 pacients (44,2%), dels quals 85,5% es fa intensificació del mateix. Concorda el resultat amb el motiu de sol·licitud en un 61%. Aquests resultats es presentaran més ben detallats a la presentació del treball.

CONCLUSIONS:

-El dubte diagnòstic és el motiu més freqüent pel que es demana la MAPA, seguida de la sospita de l’efecte de bata blanca i l’optimització del tractament.  Per tant, constata la importància que té la MAPA en el diagnòstic de la HTA, tot i que no és la indicació principal reconeguda.

- La HTA emmascarada és infrasospitada per part dels professionals.

-La MAPA implica en un % important de casos una intensificació del tractament farmacològic i habitualment confirma o descarta la sospita diagnòstica del metge.

Propostes de Futur:

Utilitzar els resultats obtinguts per revisar les indicacions i l’ús de la MAPA dins de l’atenció primària mitjançant sessions clíniques, per tal, de potenciar aquesta eina terapèutica al nostre àmbit.

Realitzar un estudi analitzant l’eficàcia de la MAPA en el control de l’HTA, així com, analitzar altres variables com la pressió del pols, la FC i TA nocturnes i la seva relació amb el risc cardiovascular.