Treballs i Projectes premiats

TREBALL GUANYADOR DE LA BECA GERC 2018 

Des de l'Academia de Ciències Médiques de Catalunya i Balears, a traves del GERC,

convoca aquests premis en cada Jornada del GERC

Premis i Beques als millors estudis i treballs sobre Risc Cardiovascular de la comarca.

BASES DELS PREMIS I BEQUES GERC

PREMI A LA MILLOR PRESENTACIÓ SOBRE FACTORS DE RISC I MALALTIES CARDIOVASCULARS DEL VALLES ORIENTAL

Bases 

-Treball realitzat a la comarca del Vallés Oriental, tant a nivell d’assistència primària com hospitalària, i que no hagi estat premiat previament amb la Beca del GERC.

-Tema del treball basat en els Factors de Risc i Malalties Cardiovasculars.  

-Dotació dels premis: 2 premis de 500 Euros, per part de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears

-Presentar el resum en format word  del treball fins el 15 d'Abril 2022 (PRORROGA AL 21 D'ABRIL)

al correu electrònic: esanchez@fhag.es . 

S'han d'enviar dos documents del mateix treball,  un identificat amb els autors i un segon document sense identificar els autors. Ja que el jurat rebrà només el document no identificat.

La avaluació del treball es realitzarà per un jurat extern,  que només rebrà el treball sense identificació dels autors, per tant no coneixerà l'autoria del treball.

- Al resum hi ha de constar: 

1. -Propòsit de l’estudi, 
2. -Material i mètodes, 
3. -Resultats, 
4. -Conclusions i Discussió 

amb una extensió màxima de 1 full din-A4.

-Els dos treballs guanyadors s' hauran de presentar com a comunicació oral en el GERC 2022. La resta es presentaran en format pòster estàndard de 90 x120 cm, que es penjaràn a les jornades. 

Tots els pósters i les presentacions orals també s'enviaran en format digital per poder ser penjats al blog del GERC.

-Lliurament dels premis, durant el sopar de les jornades GERC 2022. 

-Tots els autors que es presenten per optar al premi accepten les bases exposades i accepten que els continguts dels treballs puguin ser publicats en el blog del GERC (gercvallesoriental.blosgspot.com.es). 

S'haurà de signar el  formulari de cessió de presentacions i treballs

BECA-GERC DE RECERCA EN FACTORS DE RISC I MALALTIES CARDIOVASCULARS DEL VALLES ORIENTAL

                                       

Bases 

1-CARACTERÍSTIQUES DE LA BECA: S’atorga una beca al millor projecte de recerca en Factors de Risc i Malalties Cardiovasculars a realitzar a la comarca del Vallés Oriental i a desenvolupar entre 2022 i 2024. 

2-DOTACIÓ DE LA BECA, per part de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears, de 2000 euros, que es faran efectius en dos parts: una part, del 50% de la beca, en el moment de lliurament d’aquesta, i l’altre part del 50% una vegada s’hagi presentat el treball a les Jornades del GERC 2024. 

3-CANDIDATS: Podran optar a la beca tots els professionals sanitaris que de forma individual o col·lectiva presentin una proposta de recerca d’acord amb aquestes bases, a desenvolupar en l’àrea sanitària del Vallés Oriental tant a nivell d’assistència primària com hospitalària.
Els treballs multicèntrics entraran a concurs si la direcció rau en l’equip que treballi al Vallès Oriental. 

4-DOCUMENTACIÓ: El projecte de recerca haurà de precisar:  

1. Tema d’investigació, 
2. Objectius que es volen assolir, 
3. Justificació i interès científic del treball, 
4. La metodologia i aspectes administratius, 
5.  la Bibliografia .

S’haurà de presentar en format word, en un màxim de cinc fulls, 

i enviar-lo al correu electrònic següent: esanchez@fhag.es . 

S'enviaran dos documents del mateix projecte, un d'ells ha d'estar identificat amb els autors i l'altre sense identificació dels autors.

5-TERMINI DE PRESENTACIÓ: Fins el 15 d'abril del  2022.  (PRORROGA AL 21 D'ABRIL)

6-EL JURAT de la beca estarà format per un jurat expert en Factors de Risc i Malalties cardiovasculars. El jurat és extern a la comarca del Vallés Oriental i només rebrà el document del projecte sense identificació dels autors. Per tant el jurat desconeix l'autoria dels projectes.

7-INCOMPATIBILITATS I ACCEPTACIÓ DE LES BASES.
L’obtenció de la beca no condiciona el fet que l’adjudicatari pugui beneficiar-se d’altres ajuts. Però quedarà exclòs al millor treball de les jornades del GERC 2024.  El fet de concórrer a la convocatòria pressuposa el coneixement i l’acceptació de les bases. 

8-LlIURAMENT DEL PREMI - BECA
El premi – beca es comunicarà a les XVII Jornades del GERC 2022. 

9-Els autors dels projectes presentats que optin a la beca, accepten que el contingut d'aquests projectes podran ser publicats en el blog del GERC (gercvallesoriental.blogspot.com.es)

TREBALL GUANYADOR DE LA BECA GERC 2016, presentat per Eva Xicola i Núria Ventura al GERC 2018

TREBALLS I PROJECTES PREMIATS A LES JORNADES GERC 2018:

GUANYADOR DEL PREMI AL MILLOR TREBALL DE RECERCA PRESENTAT AL GERC  2018






Dotació del premi: 800 €, a càrrec de l'Academia de Ciències Médiques i de la Salut de Catalunya i Balears.

CANOVELLES BAIXA LA GLICADA 

MC Miralles¹, C Conde², MT Rodellar¹, L Arce², V Méndez², S Nogales² 

(grup de treball Canovelles Baixa la Glicada -CBG-), 

CAP CANOVELLES

¹Metgessa de família  Cap Canovelles, ²Infirmera Cap Canovelles

Propòsit:

El grup de treball Canovelles Baixa la Glicada decideix sortir de la consulta en busca d’oportunitats de millora per a la població diabètica tipus 2. 

 Objectius: 

1)Demostrar que una intervenció grupal pot millorar el control metabòlic amb un descens de la glicada. 

2)Millorar la qualitat de vida dels pacients amb diabetis tipus 2 (DM2). 3)Augmentar la pràctica de l’activitat física.

Material i mètodes:

Selecció aleatòria de 25 pacients amb DM2 (E11) de 4 unitats bàsiques assistencials: homes i dones entre 40 i 75 anys; sense limitacions físiques ni mentals, amb glicades superiors a 7,5%; analítiques inicials fetes fins a 4 mesos abans de la intervenció; prèvia  acceptació de la seva participació mitjançant la signatura del consentiment informat. 

Durant  3 mesos, d’abril a juny de 2017, es va fer una intervenció intensiva consistent en: 12 hores de classes teòrico-pràctiques impartides al Centre Cultural de Canovelles (conceptes sobre la malaltia, estudi dels aliments, autocura,  tallers de cuina per a diàbetics (la primera classe  va ser la inauguració del curs, i la última la clausura); i  20 hores d’activitat física, amb 2 marxes a la setmana d’una  hora (5-6 km cadascuna) pels paisatges naturals de la zona, supervisades pels tècnics del Servei d’Activitat Esportiva (SAE) de l’Ajuntament de Canovelles i voluntaris, i amb l’aprenentatge de la marxa nòrdica.  En cas de pluja la marxa es va substituir per una hora d’activitat física dirigida al poliesportiu Tagamanent  o al  Centre Cultural.  Es va comptar amb el suport de la direcció del CAP Canovelles i de l’Ajuntament de Canovelles.

Es va facilitar al pacients:  llibreta per a agafar apunts i registrar activitat física; material gràfic en cada classe; camiseta taronja amb el logo de la diabetis (cercle blau)  i el número 7  (nivell òptim de la glicada) a dintre; qüestionaris de coneixements de la malaltia, exercici, i qualitat de vida (abans i després de la intervenció).

El qüestionari sobre coneixements de la malaltia va constar de 14 preguntes tipus test dissenyades pel grup investigador (4 sobre conceptes generals, 1 d’exercici, 3 sobre cura dels peus, 3 sobre alimentació i 3 sobre tractament), entre 0 i 5 respostes correctes es va considerar un coneixement baix, entre 6 i 10 mitjà, entre 11 i 14 alt. El qüestionari sobre exercici recollia l’exercici fet pel pacient i el considerava  baix per sota de 150 min setmanals, moderat entre 150 i 210, alt per sobre de 210.  Per a avaluar la qualitat de vida es va usar l’enquesta EuroQol 5D.

Si durant la intervenció i havia alguna modificació del tractament farmacològic el pacient l’havia de notificar-lo a l’equip investigador. Es va exigir  una assistència mínima a  5 seminaris teòrico-pràctiques i a 10 marxes per a no considerar abandonament.  Es va fer una revisió antropomètrica i analítica fins als 2 mesos després d’acabada la intervenció.  Les dades recollides es van analitzar  amb un paquet estadístic. 

Paral·lelament 21 pacients van acceptar una revisió antropomètrica i analítica abans i després de la intervenció, van signar el consentiment, i van constituir el grup control.

Resultats:

El 50% dels participants van ser homes i el 50% dones. L’edat mitjana  va ser de 66,52+ 5,3 anys.  El pes mitjà   de 78,94 kgs + 12,39  i  l’IMC mitjà  de 30,62 + 5,11. La tensió arterial sistòlica mitjana era de 133,88 mmHg + 13,08 i la diastòlica de 78,24 mmHg + 10,12.  La glucosa basal mitjana abans de la intervenció va ser de 183,72 mg/dl + 60,28, i  l’hemoglobina glicada  8,87%+ 1,73.  El colesterol total mitjà de 164 mg/dl  + 51,25, el LDL de 91,72 mg/dl  + 35,66, i els triglicèrids de 171 mg/dl + 86,02.

De 25 pacients 7 van abandonar adduint  motius de salut o personals  (2 no es van presentar a cap classe,  2 van anar a una sola classe teòrica i marxa, i 3 a 2).   18 pacients van completar el curs  complint amb els requisits d’assistència, amb   una  mitjana d’assistència global  als seminaris teòrics  de 8,66 + 2,63, i a les marxes de 18,22 + 2,72. 6 tenien un coneixement baix sobre la malaltia, 10 mitjà i 2 alt. 6 feien un  exercici escàs, 10 moderat i 2 inténs. 2 tenien poca qualitat de vida, 4 moderada i 12 alta.

Ningun pacient va notificar canvis de tractament durant la intervenció.   Després d’aquesta  van millorar de forma significativa (p<0,05) els nivells de l’hemoglobina glicada, el coneixement sobre la malaltia, i  la pràctica de d’exercici físic.  També van millorar, però no de forma significativa,  el pes, l’IMC, els nivells de colesterol i la qualitat de vida.

No s’han trobat diferències significatives  entre el grup intervenció i el control.

Conclusions i discussió:

1-Una intervenció comunitària intensiva en pacients diabètics tipus 2 millora  la  malaltia. No s’han trobat diferències significatives entre els 2 grups degut al reduït nombre de les mostres. 2-L’abordatge multidisciplinari i en equip de la intervenció  permet la millora dels pilars bàsics de la malaltia (coneixement sobre la diabetis, alimentació, autocura i exercici);  la formació grupal potencia els vincles personals , el compromís del pacient envers l’autocura, i l’empoderament  de la seva salut. 3-La coordinació entre les diferents  institucions públiques  (CAP i Ajuntament) afavoreix l’efectivitat de les intervencions comunitàries, i la implementació d’activitats esportives periòdiques. 4-Aquest tipus d’intervenció resulta una eina útil, concreta, sostenible i coherent   en el control dels pacients diabètics tipus 2, també  gratificant pels professionals sanitaris; i ha esdevingut un precedent per a properes edicions i intervencions, éssent  extrapolable a altres  Àrees Bàsiques de Salut.

GUANYADOR DE LA BECA AL MILLOR PROJECTE DE RECERCA PRESENTAT AL GERC  2018





Dotació del premi: 2000 €, a càrrec de l'Academia de Ciències Médiques i de la Salut de Catalunya i Balears.

ESTUDI COMPARATIU ENTRE DOS MÈTODES DE MESURA EN LA DETERMINACIÓ DE LA DIFERÈNCIA DE PRESSIÓ ARTERIAL ENTRE BRAÇOS 

N.Martínez¹, R.Raya¹, G.Pera², F.Cayuelas¹, Y.García¹. ¹EAP Parets del Vallès, ²IDIAP Jordi Gol

TEMA D´INVESTIGACIÓ

La diferència de pressió arterial sistòlica entre braços (dPEB) augmentada (≥10mmHg) s´ha relacionat recentment amb l´arteriopatia perifèrica i s´ha plantejat com a possible marcador de risc cardiovascular. Per a la seva determinació es recomana l´ús simultani als dos braços d´aparells automàtics de mesura de pressió arterial (PA).No hi ha, però, suficients estudis que analitzin la seva fiabilitat ni la reproduïbilitat en mesures repetides amb diferents mètodes.

JUSTIFICACIÓ I INTERÈS CIENTÍFIC DEL TREBALL

Justificació: En els darrers anys, s´ ha produït un interès creixent en el fenomen de la dPEB, originant  l´ aparició d´ un important nombre de publicacions, al relacionar-se una dPEB augmentada (≥10 mmHg) amb l´ arteriopatia perifèrica^1-3 i plantejar-se l´associació entre la dPEB i la malaltia cardiovascular. Diferents autors han relacionat la dPEB significativa amb la presència d´un risc cardiovascular (RCV) augmentat^3-6, major mortalitat per totes les causes i mortalitat de causa cardiovascular.^2,4-9.

La prevalença de la dPEB significativa depèn de la població estudiada. En una recent metanàlisi publicada per Clark et al.¹⁰ es va estimar que en població hipertensa la prevalença era d´ un 11,2% (95% IC 9,1-13,6), en diabètics un 7,4% (95% IC 5,8-9,2) i en població adulta general sense diabetis ni hipertensió la prevalença va ser d´ un 3,6% (95% IC 2,3-5,0).

En quant al procediment per realitzar la mesura de la dPEB, Verberk W et al.¹¹ evidenciaren que si es realitzava la determinació de forma seqüencial es sobreestimava la dPEB (amb un risc relatiu (RR) de 2,9 (95% IC 2,1-4,1) comparat amb la seva determinació de forma simultània. Va concloure que per evitar aquesta sobreestimació  i el biaix de l´ observador, la dPEB s´ havia de mesurar de forma simultània en els dos braços, amb un o dos aparells automàtics i havien de fer-se lectures repetides. En els últims mesos s´ han publicat nous estudis que confirmen la necessitat de realitzar un mínim de 3 lectures simultànies per tal de minimitzar l´efecte bata blanca¹² i han demostrat la utilitat de l´aparell Microlife WatchBP Office en l´ avaluació de la dPEB.¹³  

No hem trobat a la literatura cap estudi sobre la dPEB fet amb els aparells de mesura de PA que es fan servir de manera habitual en el nostre àmbit ni que avaluïn la seva concordança amb altres aparells. Hi ha molts pocs estudis que analitzin la reproduïbilitat de la dPEB i aquests han mostrat resultats contradictoris (Agarwal et al.⁷ troben una reproduïbilitat molt bona, mentre que Kim et al.¹⁴ la consideren pobra, però fan servir poblacions, mètodes i temps entre visites diferents). Donada la importància descrita de la dPEB com a possible marcador de risc cardiovascular considerem que fan falta més estudis sobre el seu comportament i els mètodes de mesura a l´Atenció Primària (AP).

Interès científic: La dPEB és un paràmetre interessant i de fàcil aplicació en AP. Actualment, però, no es fa servir en la pràctica clínica. La mesura de la PA en els dos braços s´hauria de fer sempre de forma simultània en la valoració inicial dels pacients amb sospita d´hipertensió (tal i com recomana la darrera guia europea sobre HTA) i en l´avaluació de la PA dels pacients amb més risc cardiovascular per tal de determinar el seu braç control (amb la PA més alta). Aquesta mesura, a l´AP, es fa habitualment de forma seqüencial amb els tensiòmetres de les consultes. La mesura seqüencial, com s´ha explicat a l´apartat de justificació, sobreestima la dPEB i també pot comportar errors en la classificació dels pacients com a normotensos/hipertensos o en l´elecció del braç control. Sembla adequat aprofundir en l´estudi de mètodes de mesura automàtica i simultània de la PA en els dos braços per a avaluar la seva utilitat en la determinació de la dPEB. Aquest estudi pot aportar dades que podrien fer plantejar canvis en la pràctica clínica habitual, tenir un major coneixement sobre el comportament de la dPEB i estudiar de forma acurada la seva possible implicació en el risc cardiovascular dels nostres pacients.

OBJECTIUS

Objectiu general: Avaluar el grau de correlació entre dos mètodes de medició automàtica i simultània (dos aparells OMRON M6 HEM 7321-E i un aparell Watch BP Office) en la mesura de la dPEB en població general.

Objectiu específic: Analitzar la reproduïbilitat de la dPEB de cadascun dels aparells en mesures repetides.

Objectiu secundari: donar la prevalença de dPEB alterada (≥10 mmHg).

METODOLOGIA I ASPECTES ADMINISTRATIUS

Disseny: Estudi descriptiu transversal, que es realitzarà en un Centre d´Atenció Primària (CAP) d´àmbit semiurbà del Vallès Oriental.

Població d’estudi: Subjectes d´ entre 35 i 74 anys que vulguin participar en l´ estudi. S´ exclouran els individus institucionalitzats o inclosos en programa ATDOM d´ atenció domiciliària, els individus amb incapacitat física o psíquica per entendre el protocol i participar en l´ estudi (demència, malaltia psiquiàtrica greu, barrera idiomàtica o dificultat sensorial), pacients amb malaltia en fase terminal, pacients oncològics en tractament actiu o fase avançada de la malaltia, pacients amb impossibilitat o contraindicació per fer la mesura de la dPEB (hemiparèsia o amputació extremitats superiors, antecedent de buidament ganglionar axil.lar , presència de fístula artèrio-venosa en pacients en hemodiàlisi) i dones embarassades.

Mida de la mostra i procediment de mostratge: Els individus seran seleccionats a l’atzar per mostreig aleatori simple a partir del registre de pacients del CAP. Es trucarà per telèfon als individus per convidar-los a participar. Si no són localitzats es repetirà la trucada fins a 6 cops, en altres dies i horaris. En el cas de que l’individu es negui a participar se li preguntarà el motiu i es registrarà la seva edat i sexe. 

El càlcul mostral ha de permetre obtenir, amb prou potència estadística (=80%), coeficients de correlació intraclasse per comparar els valor continus de la dPEB entre els 2 mètodes de mesura (validesa) i entre si al llarg del temps (fiabilitat). Igualment ha de permetre comparar el nombre d’individus classificats com a patològics (≥10 mmHg) segons un mètode o un altre i en el temps, usant índex kappa. Si estimem, amb una significació del 5%, que el coeficient de correlació intraclasse entre els 2 mètodes i al llarg del temps pot ser del 85% amb una precisió del 5% necessitem estudiar 133 pacients. Aquesta mostra ens permet estimar índex kappa amb una precisió del 17%. Si assumim un 10% de pèrdues per a fer l’estudi de fiabilitat necessitarem un total de 148 pacients. Amb aquesta mostra també es pot calcular una prevalença de dPEB≥10 mmHg del 5% amb precisió del 3.5%.

Variables: Es recollirà la dPEB (definida com el valor absolut de la diferència entre la pressió arterial (PA) en el braç dret i la PA en el braç esquerre) usant cada mètode, l’ordre d’administració de cadascun d´ells, les incidències trobades en la seva administració, el temps de medició de cada mètode i el professional que realitza les mesures. S’estudiarà tant la variable contínua dPEB com classificant els individus com a “sans” (dPEB<10 mmHg) o “patològics” (dPEB≥10 mmHg).

Com a covariables i descriptors de la mostra es recollirà l´edat, el gènere, l´ètnia, l´IMC i perímetre abdominal, hàbit tabàquic i consum d´alcohol, diagnòstics d´hipertensió, diabetis i dislipèmia, antecedents de malaltia cardiovascular, prescripció i grau de compliment de tractament hipotensor. També es recollirà la PA sistòlica(PAS) i diastòlica (PAD) de cada braç i de cada una de les repeticions de la mesura i la pressió de pols (PP) i pressió arterial mitja (PAM) de cada braç i cada un dels mètodes. Es recollirà l’hora i dia de cada visita. En el cas de que un pacient no acudeixi a la segona visita es recolliran els motius.

Recollida de dades: Els pacients que accedeixin a participar en l´estudi seran citats al CAP per realitzar una primera visita per part de professionals d´infermeria especialment entrenats per a aquest projecte. 

En aquesta visita es revisaran els criteris d´inclusió/exclusió, s´explicaran els detalls i objectius de l´estudi, s´entregarà el full d´informació per a pacients i es demanarà el consentiment informat a aquells pacients que compleixin els requisits i vulguin participar. De cada participant, s´omplirà el full de recollida de dades, mitjançant revisió de la seva història clínica i entrevista directa amb el propi pacient. 

A continuació es farà la mesura de la dPEB en un ambient tranquil i sense interferències. Els pacients estaran asseguts, amb els peus correctament recolzats a terra, sense creuar les cames, l´esquena ben recolzada al respatller de la cadira i sense parlar. Els braços es situaran estirats sobre una superfície (taula, llitera) i a l´alçada del cor (quart espai intercostal). Amb el braç despullat es mesurarà amb cinta mètrica la seva circumferència en el punt mig. Es farà servir el braçal mitjà per a perímetres ≤ 32 cm i el gran per aquells >32 cm. S´explicarà el procediment al pacient, es posaran el braçals correctament col.locats al voltant del dos braços seguint les instruccions de cada fabricant i després d´un repòs de 5 minuts s´iniciarà la mesura.

Els pacients seran distribuïts de forma aleatòria en dos grups, de manera que, alternativament, en la meitat de la mostra es començarà fent la determinació de la dPEB amb els aparells OMRON M6 HEM 7321 i a continuació amb l´aparell Microlife WatchBP Office i en l´altra meitat es faran servir els dos mètodes en ordre invers.

Els aparells OMRON són els que es fan servir de forma habitual a les consultes d´AP. Es col.locarà un aparell a cada braç i s´activaran a la vegada apretant els botons start/stop de cada aparell al mateix temps. Es faran tres lectures repetides separades entre elles per un interval d´un minut.

L´aparell Microlife WatchBP Office té incorporats dos braçals que permeten fer la mesura simultània de la pressió arterial als dos braços. Es realitzaran també tres mesures consecutives separades per un interval d´un minut. 

El professional d´infermeria encarregat de la recollida de dades estarà a l´interior de la consulta en tot moment mentre es fan les mesures. S´anotaran tots els resultats obtinguts de cada una de les lectures (pressió sistòlica i diastòlica de cada braç) fetes amb els dos mètodes al full de recollida de dades. Es calcularà la dPEB de cada medició i es farà la mitjana de la dPEB obtinguda amb cada un dels mètodes. Acabada la visita es citarà al pacient per a la mesura repetida (segona visita), en el mateix ordre d´administració dels mètodes i en les mateixes condicions (també el mateix professional) que en la visita inicial, al cap de 7 dies i preferiblement en la mateixa franja horària. Un dia abans se li farà una trucada de recordatori. En el cas de que el pacient no pugui acudir el dia acordat se’l recitarà el més aviat possible.

Anàlisi de dades: Es farà un descriptiu de la mostra mitjançant mitjanes (o medianes, si la distribució no és simètrica) i desviació estàndard (o rang interquartílic si s’usen medianes) per a variables contínues i freqüències i percentatges per a variables categòriques. Es compararà el temps que es triga amb cada mètode mitjançant test de la t d’Student i el nombre de complicacions mitjançant test de khi quadrat.

La concordança entre els mètodes (validesa) i amb el mateix mètode en 2 moments del temps (fiabilitat) es mirarà, en ambdós casos, mitjançant el coeficient de correlació intraclasse i els mètodes gràfics de Bland-Altman. La concordança entre els mètodes i al llarg del temps també es mirarà mitjançant índex kappa usant el punt de tall de <10mmHg i ≥10 mmHg per classificar als individus com a “sans” o “patològics”. 

La prevalença de dPEB alterada es donarà per a cada mètode i amb els seus respectius intervals de confiança. L’anàlisi estadístic es farà amb Stata v14.

Aspectes administratius: Demanem aquesta beca per finançar part de l´estudi (com la compra d´un aparell Microlife WatchBP Office per fer la mesura de la dPEB o la inscripció a jornades per fer la difusió dels resultats). Les despeses de personal i altres despeses lligades al projecte seran finançades amb recursos del propi equip on es farà l´estudi (intal.lacions, hores professionals infermeria, equips informàtics, aparells OMRON, etc) o els propis membres de l´equip investigador (com la creació de la base de dades i l´anàlisi dels resultats).

Consideracions ètiques: L´estudi ha estat aprovat pel Comité Ètic d'Investigació de l´IDIAP Jordi Gol. 

BIBLIOGRAFIA

1.Aboyans V, et al. The epidemiology of subclavian stenosis and its association with markers of subclinical atherosclerosis: the Multi-Ethnic Study of Atherosclerosis (MESA). Atherosclerosis 2010;211:266-70.

2.Clark CE, et al. Association of a difference in systolic blood pressure between arms with vascular disease and mortality: a systematic review and meta-analysis.Lancet 2012;379:905-14.

3.Singh S,et al. Simultaneously measured inter-arm and inter-leg systolic blood pressure differences and cardiovascular risk stratification: a systemic review and meta-analysis.J Am Soc Hypertens.2015 Aug;9(8):640-50.

4.Weinberg I, et al. The systolic blood pressure difference between arms and cardiovascular disease in the Framingham heart study. Am J Med. 2014;127:209-15.

5.Clark CE, Taylor RS, Shore AC, Campbell JL. The difference in blood pressure readings between arms and survival: primary care cohort study. BMJ. 2012;344:e1327.

6. Kranenburg G, et al. Inter-arm systolic blood pressure differences, relations with future vascular events and mortality in patients with and without manifest vascular disease. Int J Cardiol. (2017), http://dx.doi.org/10.1016/j.ijcard.2017.06.044.

7. Agarwal R, Bunaye Z, Bekele DM. Prognostic significance of between-arm blood pressure differences. Hypertension 2008;51:657-62.

8. Cao K, et al. Association of an inter-arm systolic blood pressure difference with all-cause and cardiovascular mortality: An updated meta-analysis of cohort studies. Int J Cardiol. 2015;189:211-9.

9.Zhou M,et al. The inter-arm systolic blood pressure difference and risk of cardiovascular mortality: A meta-analysis of cohort studies. Clin Exp Hypertens. 2016;38(3):317-24.

10.Clark CE, et al. Prevalence of systolic inter-arm differences in blood pressure for different primary care populations: systematic review and meta-analysis.Br J GenPract.2016 Nov;66(652):838-47.

11.Verberk W, Kessels A, Thien T. Blood pressure measurement method and inter-arm differences: a meta-analysis.Am J Hypertens. 2011;24:1201-8.

12.Schwartz CL,et al. Interarm difference in systolic blood pressure in different ethnic groups and relationship to the “white coat effect”:a cross-sectional study. Am J Hypertens. 2017 May 5. doi: 10.1093/ajh/hpx073.

13.Krogager C, et al. Evaluation of interarm blood pressure differences using the Microlife WatchBP Office in a clinical setting. Blood Pressure Monitoring. 2017;22:161-5.

14.Kim JY,et al. Between-visit reproducibility of inter-arm systolic blood pressure differences in treated hypertensive patients: the coconet study. Hypertens Res. 2017 May;40(5):483-6.

TREBALLS I PROJECTES PRESENTATS A LES JORNADES 2018:

Premi al millor treball realitzat:

1-POSTER: 

COMPARACIÓ DE DOS OSCIL·LÒMETRES AUTOMÀTICS I EL MÈTODE TRADICIONAL AMB SONDA DOPPLER EN LA DETERMINACIÓ  DE L’ ÍNDEX TURMELL BRAÇ (ITB)

Rebeca Raya_(1), Nuria Martínez_(1), Fernando Cayuelas_(1), Guillem Pera_(2), Yolanda García ₍₁₎

_{1EAP Parets del Vallès. 2 Unitat de Suport a la Recerca Metropolitana Nord, Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primaria Jordi Gol (IDIAP Jordi Gol)}

2- POSTER: 

TALLER D’ALIMENTACIÓ SALUDABLE A TRAVÉS DELS SENTITS 

Calonge Vallejo, Ana R.; Argón Pérez M. Isabel ; Fernàndez Gómez, Cristina; González Castillo, Sara; Redorta Galán,Ana M; Terricabras Pujol, Sílvia Palero Cadirat, Olga; Sanjuán Trujillo, Antonia; Fontanals Suárez, Angelina; Martínez Vacchiano, Eugenia;Méndez Blanco, Marisol; Pardo Casado, Agustín.

3-POSTER: 

ESTEM FENT RETINOGRAFIES A PACIENTS QUE JA FAN SEGUIMENT A OFTALMOLOGIA DE L’HGG?

Sara González  Castillo. DUI. EAP Granollers Nord. ICS. Granollers. Barcelona.

Ana Belen Collado Vicho. DUI. EAP Granollers Nord. ICS. Granollers. Barcelona.

Gloria Anton Lloreda. MF. EAP Granollers Nord. ICS. Granollers. Barcelona.

Olga Palero Cadirat. MF i referent de Qualitat. EAP Granollers Nord-Oest. ICS. Granollers. Barcelona.

Mireia Gibrat Pineda. MF i líder clínic medicina. EAP Granollers Nord-Oest. ICS. Granollers. Barcelona

M Eugenia Martínez Vacchiano. DUI. EAP Granollers Nord. ICS. Granollers. Barcelona. 

4-POSTER: 

ES DERIVEN MOLTS PACIENTS AMB DM TIPUS 2 A OFTALMOLOGIA NOMÉS PER DILATAR LA PUPIL·LA?

 González  Castillo. DUI. EAP Granollers Nord. ICS. Granollers. Barcelona.

Ana Belen Collado Vicho. DUI. EAP Granollers Nord. ICS. Granollers. Barcelona.

Gloria Anton Lloreda. MF. EAP Granollers Nord. ICS. Granollers. Barcelona.

Olga Palero Cadirat. MF i referent de Qualitat. EAP Granollers Nord-Oest. ICS. Granollers. Barcelona.

Mireia Gibrat Pineda. MF i líder clínic medicina. EAP Granollers Nord-Oest. ICS. Granollers. Barcelona

M Eugenia Martínez Vacchiano. DUI. EAP Granollers Nord. ICS. Granollers. Barcelona. 

5- POSTER: 

QUINA ÉS LA EFICACIA D’UN Taller motivacional per AJUDAR A DEIXAR DE FUMAR?

González  Castillo. DUI. EAP Granollers Nord. ICS. Granollers. Barcelona.

Gemma Simon Garcia. DUI. EAP Granollers Nord. ICS. Granollers. Barcelona.

Verónica Méndez Vecino. MF. EAP Granollers Oest. ICS. Granollers. Barcelona.

Victoria Garcia Girado. TCAI. EAP Granollers Nord. ICS. Granollers. Barcelona.

6-POSTER: 

EQUILIBRIO Y MIEDO A CAER EN LOS PACIENTES MAYORES CON FACTORES DE RIESGO CARDIOVASCULAR: HIPERTENSIÓN ARTERIAL, DIABETES MELLITUS Y DISLIPEMIA

Susana Erazo (EAP Cardedeu), Pilar Montero Alia (EAP La Riera), Tomás López Jiménez(USR), Eulalia Borrell Thió (EAP Sant Roc), Mercè Jiménez González (EAP La Riera), Pera Torán Monserrat (USR)

7-POSTER: 

QUÈ FEM AMB ELS PACIENTS AMB INSUFICIÈNCIA CARDÍACA? DIFERÈNCIES AMB EL MANEIG HOSPITALARI

Autors: Raquel Garcia Garcia¹, Núria Ventura Camp¹, Laia Morente Palmero¹, Carme Pérez Centellas¹. 

¹Especialista en Medicina Familiar i Comunitària. CAP Montmeló

8- POSTER:   

SITUACIÓ DE LA HIPERCOLESTEROLEMIA FAMILIAR AL VALLÉS ORIENTAL

Autors: C.Andres², I Ramos²  E.Sánchez Pujol¹, M.Vila¹, E.Llargues¹,  ¹ Metge adjunt de la Unitat de Risc Cardiovascular de la Fundació Privada Hospital Asil Granollers. ² Metge Resident de Medicina Familiar i Comunitaria de la FHAG.

9-POSTER: 

EXPERIÈNCIA AMB EL MAPA A LA VALL DEL TENES  

AUTORS: Ardila Salazar,  Iolanda; Iglesias Torruella, Genís; López Lifante, Víctor Miguel; Martin-Gil Vecilla, Mar; Monterroso Palomares, Mercè; Parera Sallent, Anna; Pérez Hidalgo, Yolanda; Vacas Rodilla, Esther. 

10- POSTER : 

SE’NS ESCAPA L’HIPERCOLESTEROLÈMIA FAMILIAR ?

Xicola Coromina, Eva (1), Lázaro Beneitez, Maria Elena (1), Rodríguez Martin, Marisa (1), Termes Codina, Maria (1), Ríos Rodríguez, María Ángeles (2), Villanueva Castro, Raquel (2).

(1) Metge especialista en Medicina Familiar i Comunitària. EAP Montornès – Montmeló. 

(2) Infermera. EAP Montornès – Montmeló. 

11-POSTER: 

ANÀLISIS DE LA MONITORITZACIÓ AMBULATÒRIA DE LA PRESSIÓ ARTERIAL DEL 2017 EN UN EAP. 

Xicola Coromina, Eva (1), Lázaro Beneitez, Maria Elena (1),Giménez Bayà, Thaïs (1), Termes Codina, Maria (1), Ríos Rodríguez, María Ángeles (2), Villanueva Castro, Raquel (2), Martinez Delso, Alicia (2)

(1) Metge especialista en Medicina Familiar i Comunitària (MFiC). EAP Montornès – Montmeló. 

(2) Infermera. EAP  Montornès – Montmeló. 

12- POSTER:  A

ANÁLISIS DE UNA INTERVENCIÓN GRUPAL PARA EL TRATAMIENTO DEL TABAQUISMO. 

Autores:  Flores de Toro, Carmen; Palma Pérez, Remedios Laura; Ballesteros Villalón, Encarnación Rosa; Rodríguez Pérez, Mª Carmen

13-POSTER: 

QUÈ ESMORZEN ELS NENS DE LES NOSTRES ESCOLES? 

Ana R. Calonge Vallejo /  Agustín Pardo Casado / Sílvia Nogales Santos / Hassan El Ghrari Benchouirfa  / Núria Balcells i Orona / Maria Carme Miralles Acosta / Mª Carmen Conde García  / Lidia Arce Llupià/ Elisenda Aldehuela Abad/ Cèlia López González,  Cristina Cámara Cámara/ Olga Palero Cadirat/  Antonia Sanjuán Trujillo/  Angelina Fontanals Suárez/ M. Eugenia Martínez Vacchiano / M. Isabel Argón Pérez /Xavier Julià Girona/ Cristina Fernàndez Gómez/ Sara González Castillo/ Ana M. Redorta Galán/ Sílvia Terricabras Pujol /Paula Carrascosa Rubio/ Josep M. Giribet Gonzalez/ M.Rosa Isidro Abad/  Margarita Lorenzo Figueira/ Mohannad Achab Bencharki

14-POSTER: 

VALORACIÓ I GRAU DE SATISFACCIÓ DELS TALLERS D’ALIMENTACIÓ SALUDABLE A LES ESCOLES 

Ana R. Calonge Vallejo /  Agustín Pardo Casado / Sílvia Nogales Santos / Hassan El Ghrari Benchouirfa  / Núria Balcells i Orona / Maria Carme Miralles Acosta / Mª Carmen Conde García  / Lidia Arce Llupià/ Elisenda Aldehuela Abad/ Cèlia López González,  Cristina Cámara Cámara/ Olga Palero Cadirat/  Antonia Sanjuán Trujillo/  Angelina Fontanals Suárez/ M. Eugenia Martínez Vacchiano / M. Isabel Argón Pérez /Xavier Julià Girona/ Cristina Fernàndez Gómez/ Sara González Castillo/ Ana M. Redorta Galán/ Sílvia Terricabras Pujol /Paula Carrascosa Rubio/ Josep M. Giribet Gonzalez/ M.Rosa Isidro Abad/  Margarita Lorenzo Figueira/ Mohannad Achab Bencharki

15-PRESENTACIÓ ORAL:

AVALUACIÓ DE L’ADHERÈNCIA DELS PROFESSIONALS SANITARIS A LA DIETA MEDITERRÀNIA AMB EL TEST PREDIMED

Serra J(1)., Guerrero J.(2), Sánchez E.(3), Sabater R.(4), Aloy A.(5)

1.-Metge Adjunt, Servei de Geriatria, FHAG. 2.- Metgessa del Treball, Servei de Prevenció FHAG, 3.-Metgessa Adjunta Servei M. Interna, FHAG, 4.- DUI, Direcció de Qualitat, FHAG, 5.- Metge, Director de Qualitat, FHAG

16- PRESENTACIÓ ORAL :

CANOVELLES BAIXA LA GLICADA 

MC Miralles¹, C Conde², MT Rodellar¹, L Arce², V Méndez², S Nogales² 

(grup de treball Canovelles Baixa la Glicada -CBG-), CAP CANOVELLES

¹Metgessa de família  Cap Canovelles, ²Infirmera Cap Canovelles

17-PRESENTACIÓ ORAL:

UTILITZACIÓ DE LA MAPA A L ‘ABS LA GARRIGA:  S’INDICA BÉ I ÉS ÚTIL?

Autors: Judit Alsina , Alba Babot, Rafael Martínez , Pietat Miras, Fernando Rodriguez, Rosa Vila, Lidia Roig.

Beca al projecte de Recera:

1-DETECCIÓ PRECOÇ DE DESCOMPENSACIÓ D'INSUFICIÈNCIA CARDÍACA A TRAVES D’ SEGUIMENT MITJANÇANT TECNOLOGIES DE INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ (TICS).

TÍTOL: SEGUIMENT AMBULATORI DE BIOMEDIDAS PER A DETECCIÓ DE DESCOMPENSACIÓ D'INSUFICIÈNCIA CARDÍACA MITJANÇANT UNA APLICACIÓ MÒBIL (ESTUDI SAMBA).

 Bernardo Andrés Pérez,  Jaume Illa Gay, Anna Bennavent, Toni Alonso.

Centro: Hospital General de Granollers. Servei: Cardiologia i informàtica.

2-ESTUDI COMPARATIU ENTRE DOS MÈTODES DE MESURA EN LA DETERMINACIÓ DE LA DIFERÈNCIA DE PRESSIÓ ARTERIAL ENTRE BRAÇOS 

N.Martínez¹, R.Raya¹, G.Pera², F.Cayuelas¹, Y.García¹. ¹EAP Parets del Vallès, ²IDIAP Jordi Gol

3 -RIESGO CARDIOVASCULAR Y ESTILOS DE VIDA DE UNA POBLACIÓN LABORAL HOSPITALARIA. ¿PREDICAMOS CON EL EJEMPLO?

Joana Guerrero Monge. Médico especialista en Medicina de Trabajo. Hospital General Granollers

4- L’ADEQUACIÓ A LES NOVES GUIES EN PACIENTS HIPERTENSOS MAJORS DE 80 ANYS DISMINUEIX ELS EFECTES SECUNDARIS?

Helenca Navarro Artacho, Anna Estafanell Celma, Dosinda Villanueva López, Gemma Falcó Faydella, Judit González Farrés, Blanca Durán Cifuentes.

5-LA PRESCRIPCIÓ D’UNA RECEPTA ESPORTIVA AUGMENTARÀ EL GRAU D’ACTIVITAT FÍSICA EN ELS USUARIS SEDENTARIS DELS ABS DE MOLLET 1-2?

García E, Cortés M, Ortega S, Blancas M.A, Pérez R, Garriga B, Fernández T, Guembe M, Pereira C, Rodríguez C.

6- PROJECTE DE RECERCA: CANOVELLES BAIXA LA GLICADA

Mª Carme Miralles Acosta¹, Mª Carmen Conde García² , Mª Teresa Rodellar Oncins¹,  Lidia Arce Llupià²,  Sílvia Nogales Santos²  , Verónica Méndez Vecino²

¹ metge medicina familiar i comunitària,  Centre d’Atenció Primària Granollers 1-Oest Canovelles,  SAP Granollers, DAP Metropolitana Nord

² infermera d’Atenció Primària,   Centre d’Atenció Primària Granollers 1-Oest Canovelles,  SAP Granollers, DAP Metropolitana Nord

7- HI HA BIAIX DE GÈNERE EN L’ABORDATGE DE LA CARDIOPATIA ISQUÈMICA?

Mireia Tremoleda, Ariadna Romero 

ABS Montornès-Montmeló