GUANYADOR DEL PREMI AL MILLOR TREBALL DE RECERCA PRESENTAT AL GERC 2018
Dotació del premi: 800 €, a càrrec de l'Academia de Ciències Médiques i de la Salut de Catalunya i Balears.
Felicitats als guanyadors per la feina realitzada.
CANOVELLES BAIXA LA GLICADA
(grup de treball Canovelles Baixa la Glicada -CBG-),
CAP CANOVELLES
1Metgessa de família Cap Canovelles, 2Infirmera Cap Canovelles
Propòsit:
El grup de treball Canovelles Baixa la Glicada decideix sortir de la consulta en busca d’oportunitats de millora per a la població diabètica tipus 2.
Objectius:
1)Demostrar que una intervenció grupal pot millorar el control metabòlic amb un descens de la glicada.
2)Millorar la qualitat de vida dels pacients amb diabetis tipus 2 (DM2). 3)Augmentar la pràctica de l’activitat física.
Material i mètodes:
Selecció aleatòria de 25 pacients amb DM2 (E11) de 4 unitats bàsiques assistencials: homes i dones entre 40 i 75 anys; sense limitacions físiques ni mentals, amb glicades superiors a 7,5%; analítiques inicials fetes fins a 4 mesos abans de la intervenció; prèvia acceptació de la seva participació mitjançant la signatura del consentiment informat.
Durant 3 mesos, d’abril a juny de 2017, es va fer una intervenció intensiva consistent en: 12 hores de classes teòrico-pràctiques impartides al Centre Cultural de Canovelles (conceptes sobre la malaltia, estudi dels aliments, autocura, tallers de cuina per a diàbetics (la primera classe va ser la inauguració del curs, i la última la clausura); i 20 hores d’activitat física, amb 2 marxes a la setmana d’una hora (5-6 km cadascuna) pels paisatges naturals de la zona, supervisades pels tècnics del Servei d’Activitat Esportiva (SAE) de l’Ajuntament de Canovelles i voluntaris, i amb l’aprenentatge de la marxa nòrdica. En cas de pluja la marxa es va substituir per una hora d’activitat física dirigida al poliesportiu Tagamanent o al Centre Cultural. Es va comptar amb el suport de la direcció del CAP Canovelles i de l’Ajuntament de Canovelles.
Es va facilitar al pacients: llibreta per a agafar apunts i registrar activitat física; material gràfic en cada classe; camiseta taronja amb el logo de la diabetis (cercle blau) i el número 7 (nivell òptim de la glicada) a dintre; qüestionaris de coneixements de la malaltia, exercici, i qualitat de vida (abans i després de la intervenció).
El qüestionari sobre coneixements de la malaltia va constar de 14 preguntes tipus test dissenyades pel grup investigador (4 sobre conceptes generals, 1 d’exercici, 3 sobre cura dels peus, 3 sobre alimentació i 3 sobre tractament), entre 0 i 5 respostes correctes es va considerar un coneixement baix, entre 6 i 10 mitjà, entre 11 i 14 alt. El qüestionari sobre exercici recollia l’exercici fet pel pacient i el considerava baix per sota de 150 min setmanals, moderat entre 150 i 210, alt per sobre de 210. Per a avaluar la qualitat de vida es va usar l’enquesta EuroQol 5D.
Si durant la intervenció i havia alguna modificació del tractament farmacològic el pacient l’havia de notificar-lo a l’equip investigador. Es va exigir una assistència mínima a 5 seminaris teòrico-pràctiques i a 10 marxes per a no considerar abandonament. Es va fer una revisió antropomètrica i analítica fins als 2 mesos després d’acabada la intervenció. Les dades recollides es van analitzar amb un paquet estadístic.
Paral·lelament 21 pacients van acceptar una revisió antropomètrica i analítica abans i després de la intervenció, van signar el consentiment, i van constituir el grup control.
Resultats:
El 50% dels participants van ser homes i el 50% dones. L’edat mitjana va ser de 66,52+ 5,3 anys. El pes mitjà de 78,94 kgs + 12,39 i l’IMC mitjà de 30,62 + 5,11. La tensió arterial sistòlica mitjana era de 133,88 mmHg + 13,08 i la diastòlica de 78,24 mmHg + 10,12. La glucosa basal mitjana abans de la intervenció va ser de 183,72 mg/dl + 60,28, i l’hemoglobina glicada 8,87%+ 1,73. El colesterol total mitjà de 164 mg/dl + 51,25, el LDL de 91,72 mg/dl + 35,66, i els triglicèrids de 171 mg/dl + 86,02.
De 25 pacients 7 van abandonar adduint motius de salut o personals (2 no es van presentar a cap classe, 2 van anar a una sola classe teòrica i marxa, i 3 a 2). 18 pacients van completar el curs complint amb els requisits d’assistència, amb una mitjana d’assistència global als seminaris teòrics de 8,66 + 2,63, i a les marxes de 18,22 + 2,72. 6 tenien un coneixement baix sobre la malaltia, 10 mitjà i 2 alt. 6 feien un exercici escàs, 10 moderat i 2 inténs. 2 tenien poca qualitat de vida, 4 moderada i 12 alta.
Ningun pacient va notificar canvis de tractament durant la intervenció. Després d’aquesta van millorar de forma significativa (p<0,05) els nivells de l’hemoglobina glicada, el coneixement sobre la malaltia, i la pràctica de d’exercici físic. També van millorar, però no de forma significativa, el pes, l’IMC, els nivells de colesterol i la qualitat de vida.
No s’han trobat diferències significatives entre el grup intervenció i el control.
Conclusions i discussió:
1-Una intervenció comunitària intensiva en pacients diabètics tipus 2 millora la malaltia. No s’han trobat diferències significatives entre els 2 grups degut al reduït nombre de les mostres. 2-L’abordatge multidisciplinari i en equip de la intervenció permet la millora dels pilars bàsics de la malaltia (coneixement sobre la diabetis, alimentació, autocura i exercici); la formació grupal potencia els vincles personals , el compromís del pacient envers l’autocura, i l’empoderament de la seva salut. 3-La coordinació entre les diferents institucions públiques (CAP i Ajuntament) afavoreix l’efectivitat de les intervencions comunitàries, i la implementació d’activitats esportives periòdiques. 4-Aquest tipus d’intervenció resulta una eina útil, concreta, sostenible i coherent en el control dels pacients diabètics tipus 2, també gratificant pels professionals sanitaris; i ha esdevingut un precedent per a properes edicions i intervencions, éssent extrapolable a altres Àrees Bàsiques de Salut.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada